Caritat Mercader va néixer a finals del segle XIX en una família aristocràtica, però va decidir canviar la seva vida per l’anarquisme i, posteriorment, pel comunisme i l’estalinisme. Gregorio Luri Medrano, autor del llibre El cielo prometido, assenyala al programa Va passar aquí que Mercader va tenir una participació destacada durant la resistència que es va formar el 19 de gener del 1936 davant la Capitania General contra la revolta liderada pel general Goded.
De l’aristocràcia a l’estalinisme
Caritat Mercader “era una senyora criada des de ben petita per ser una aristòcrata de Barcelona”, segons explica Medrano. Es va casar amb Pau Mercader i va tenir cinc fills. Però a partir d’un cert moment va decidir canviar de vida i, per aquest motiu, la família la va tancar a un hospital psiquiàtric.
D’allà la van alliberar els seus amics anarquistes i va marxar amb els seus fills a França, on es va convertir al comunisme i a l’estalinisme. A França va participar en activitats d’espionatge organitzant vagues fins que va ser expulsada d’aquell país i va tornar a Barcelona.
Medrano assenyala que el 19 de juliol del 1936, Caritat Mercader estava dirigint el grup que feia front al cop d’estat, que a Catalunya encapçalava el general Goded des de l’edifici de Capitania General, al passeig de Colom de Barcelona. Aquest grup d’anarquistes i comunistes van disparar un canó contra la porta de Capitania i van retenir el general Goded.
Medrano remarca que la gent que estava allà volia una venjança immediata, però Mercader va evitar-ho dient que Goded podia “ser molt més útil viu” i el van portar davant de Companys. Arran d’això, Goded va fer una declaració pública de rendició i la República va aconseguir una “victòria propagandística”.
L’assassí de Trotski
Un dels fills de Caritat Mercader, Ramon Mercader, va ser l’autor de l’assassinat de Lev Trotski a Mèxic, pel qual va ser condemnat a 20 anys de presó.
Caritat Mercader també era coneguda com a Caritat del Río, que era el seu cognom originari abans d’adoptar el del seu marit. Medrano remarca que una de les frases de Mercader quan va començar la revolució a Catalunya va ser “totes les esperances estan permeses“.
