Al carrer Nou de la Rambla del barri del Raval hi ha el Palau Güell, dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí. El periodista Xavier Casinos explica al Va passar aquí que a aquest edifici hi ha una estança que va ser un antic calabós durant la Guerra Civil. Després, l’habitació es va convertir en una comissaria franquista i encara es conserven a les parets les restes que hi van deixar els presos en forma de grafits.
De txeca a comissaria franquista
El Palau Güell es va construir a finals del segle XIX pensat com a residència de la família Güell. Amb l’arribada de la Guerra Civil, el Partit Comunista va requisar l’edifici. D’aquesta manera, l’estança on antigament descansava la persona que es cuidava de les cavallerisses es va acabar utilitzant com a txeca, que era com s’anomenaven els centres de detenció utilitzats pel bàndol republicà. Posteriorment, assenyala Casinos, s’hi va instal·lar una comissaria de policia franquista.
A les parets de l’antic calabós es conserven encara els grafits que van fer les persones que s’hi van allotjar. A partir d’aquestes inscripcions es dedueix, segons Casinos, que alguns dels detinguts ho eren per la seva orientació sexual i d’altres per falsificadors, estafadors o lladres.
Entre els dibuixos que s’hi troben es repeteixen les figures andrògines i, fins i tot, hi ha la caixa d’un enllustrador de sabates. També hi ha calendaris on els detinguts anaven ratllant els dies que hi passaven. Casinos remarca que aquests grafits són “un testimoni directe d’un moment de la història que va passar a aquest palau, molt lluny de la residència d’uns nobles“.
