On actualment hi ha la plaça de Molina, als anys 20 hi havia el número 55 del carrer d’Orteu. Va ser en aquest edifici on es va produir “l’assassinat de l’empresari Pablo Casado en unes circumstàncies molt escabroses“, segons explica al Va passar aquí Jordi Corominas, periodista i autor de La ciudad violenta.
Troballa del cadàver a Madrid
Corominas assenyala que el maig del 1929 els diaris de l’època “anaven molt farcits de la imminent Exposició Internacional i al mateix temps també parlaven de casos de crònica negra“. En aquest context, apunta Corominas, es va trobar a l’estació del Mediodía de Madrid, l’actual Atocha, una capsa procedent de Barcelona. El paquet havia arribat a la capital d’Espanya el desembre del 1928 i dins hi van descobrir “un cos esquarterat en què mancava el cap”.
Després de diverses indagacions es va determinar que el cadàver era de l’empresari Pablo Casado, que tenia una fàbrica de capses de cartró per a bombons al carrer d’Orteu, número 55. Finalment es va acusar del seu assassinat el criat de Pablo Casado, anomenat Ricardito.
Corominas remarca que aleshores la premsa, entre línies, va destacar moltíssim l’homosexualitat de la víctima. Corominas afegeix que això va ser especialment polèmic en un moment, la dictadura de Primo de Rivera, en què “aquests temes encara feien por i estaven relativament penalitzats per llei”.
La història de Barcelona, a través dels crims
A partir d’aquest cas, Corominas assenyala que es pot entendre i explicar la història de la ciutat “mitjançant els crims, perquè dècada a dècada pateixen una evolució que va bastant en sintonia amb el creixement de Barcelona”. Corominas afegeix que Ricardito va acabar confessant que va llançar el cap de Pablo Casado al mar “amb por que es quedés enganxat en una espècie de nau propera”.