Al carrer de Baldiri i Reixac cantonada amb Pascual Vila, a l’antiga Facultat de Geografia, Història i Filosofia, hi havia un edifici conegut popularment com a l’ovni. L’arquitecte Alberto T. Estévez explica al Va passar aquí que aquesta construcció amb forma de nau espacial feia la funció de biblioteca de Filosofia i era un exemple de “l’arquitectura brutalista de formigó vist pròpia dels anys 60“.
Una arquitectura futurista
Als anys 60 es va encarregar la construcció del campus de Geografia, Història i Filosofia als arquitectes Robert Terradas i José Maria García-Valdecasas. Però les obres de la facultat no es van enllestir fins a finals del 1976 i les aules, dependències i serveis van estar plenament operatius a l’inici del curs 77/78. Estévez apunta que aquests arquitectes van projectar els edificis de la facultat influenciats per l’arquitectura brutalista “d’estructures fortes, amb una aparença d’imposició en el terreny”.
A aquesta època, remarca Estévez, també estava en auge la carrera espacial entre Rússia i els Estats Units i això va tenir un impacte futurista en alguns arquitectes. Per això, destaca Estévez, l’edifici de la biblioteca ovni estava envoltat “d’uns mòduls que més aviat semblen naus espacials recent aterrades aquí”.
La campanya per conservar l’ovni
Estévez recorda que el 1997, quan ell era professor de la Universitat, es va assabentar que “volien tirar tot a terra per construir el parc científic“. Per aquest motiu va crear la Coordinadora Pro Ovni, que va recollir més de 1.200 signatures per salvar la biblioteca de Filosofia de l’enderroc. Tot i això, l’edifici de l’ovni es va acabar enderrocant.
Segons Estévez, l’arquitectura brutalista, especialment a Catalunya, “no va tenir gairebé cap impacte” perquè ha estat molt arrelada “l’arquitectura contextualista, pragmàtica i realista” i això “ha perdurat fins ara”.
