Situat a la plaça del Comerç de Sant Andreu de Palomar, l’emblemàtic edifici de Can Vidal acull la memòria d’una de les institucions socials més estimades del barri: el bar Versalles.
El carisma del propietari del local durant dècades, Pere Heredero, va convertir aquest establiment centenari en tot un referent de convivència, refugi cultural i punt de trobada interclassista.
Un edifici modernista amb segell reusenc
La història d’aquest indret comença l’any 1906, quan l’industrial santandreuenc Francesc Guardiola i Jubany va adquirir un conjunt de cases de planta baixa i pis, una de les quals funcionava com a carnisseria. Després d’enderrocar-les, va encomanar la construcció d’un edifici modernista.
Tot i que el projecte porta la signatura de Manuel Pasqual Tintorer, el veritable arquitecte va ser Francesc Berenguer. Nascut a Reus i estret col·laborador d’Antoni Gaudí, Berenguer no disposava de la titulació oficial d’arquitecte, motiu pel qual l’obra va quedar formalment sota la signatura d’un altre professional. La construcció es va desenvolupar entre els anys 1907 i 1912.
Inicialment, l’espai va acollir una botiga multisecció però fins a l’any 1915, segons recull el programa de la festa major d’aquell període, no va obrir les portes un establiment d’hostaleria sota el nom de Le Petit Versalles.
De Le Petit Versalles al cor del poble
El negoci va ser regentat primerament per Francesc Elias Guardiola fins al 1928, any en què va passar a mans d’Eduard Heredero. A partir d’aquell moment es va iniciar una nissaga familiar que va culminar amb la jubilació de Pere Heredero, fill de l’Eduard.
Nascut el 20 d’agost del 1936, just al començament de la Guerra Civil, Pere Heredero i Mallorca va esdevenir un personatge entranyable i profundament estimat a Sant Andreu. Solter i de tracte proper, va deixar una petjada inesborrable entre la ciutadania, un reconeixement que li va valer la concessió de la Medalla d’Honor de Barcelona i l’encàrrec de fer el pregó de la festa major l’any 2000. Durant aquell discurs, va pronunciar una frase que s’ha convertit en un clam icònic per als veïns: “No em tanquin el bar de la cantonada”.
Sota la batuta del Pere, el local va exercir de pol d’atracció social i política. Durant el franquisme, quan el règim va obligar a eliminar qualsevol denominació catalanitzada o afrancesada, el nom original de Le Petit Versalles va notar les restriccions oficials. Malgrat la pressió política, el bar va funcionar com a espai clandestí de reunió per a militants antifranquistes de forces com Bandera Roja, el PSUC o Esquerra Republicana, amb un contrast curiós, ja que la policia del règim també hi acudia regularment a fer el cafè.
A més de les tertúlies, el local va acollir recitals de poesia i representacions de teatre. Una de les tradicions més recordades de Pere Heredero tenia lloc cada any just abans de la nit de Cap d’Any, quan reunia tota la clientela a la plaça del Comerç per dur a terme un simulacre de les 12 campanades.
Sociabilitat i ambient d’època
Durant dècades, la dinàmica interna del bar va reflectir els usos socials del seu temps: l’espai estava reservat principalment a una clientela masculina que hi jugava a cartes, al dòmino o prenia el cafè. L’única presència femenina habitual era la mare de Pere Heredero, que s’encarregava de les tasques de cuina. Malgrat aquest biaix d’època, el bar va aconseguir unir sota el mateix sostre persones benestants i treballadors obrers i menestrals.
La defunció de Pere Heredero a inicis de l’any 2025 va sacsejar la sensibilitat del veïnat i va generar una profunda commoció a tot el barri. Com a homenatge pòstum, un grup d’andreuencs va organitzar una revetlla, coneguda com la de Sant Pere, per recordar la seva figura.
Del bar original actualment se’n conserven elements estructurals essencials com les columnes que sostenen l’edifici, l’altell històric i els grans finestrals de l’època.
