Al carrer del Carme, número 30, hi va tenir seu l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) des del 1906 fins al 1939. Ferran Aisa Pàmpols, historiador i escriptor, explica al programa Va passar aquí la trajectòria d’aquesta entitat cultural dedicada a la instrucció de la classe obrera i menestral.
Un ateneu per a la classe treballadora
L’Ateneu Enciclopèdic Popular es va fundar cap a la tardor del 1902 i es va legalitzar el juliol del 1903. Aisa destaca que aquesta entitat tenia diverses seccions, com excursions, gimnàs i esports, escola de lluita grecoromana o boxa. La secció d’esports també disposava d’un equip de futbol, el Gimnàstic AEP, que va jugar a la primera divisió catalana.
Entre les seccions més destacades de l’Ateneu també hi havia la de literatura i belles arts, que tenia com a secretari Joan Salvat-Papasseit. Aisa remarca que “l’Ateneu va ser un centre important de formació d’autodidactes, que no havien passat per la universitat, perquè eren de classe treballadora”.
Aisa assenyala que així com “hi havia l’Ateneu Barcelonès, més centrat en la burgesia, l’Ateneu Enciclopèdic era el de la classe treballadora”. Afegeix que per l’Ateneu “hi passaven els millors oradors, conferenciants i escriptors, des d’Ortega y Gasset fins a Miguel de Unamuno.
Crema de llibres i tancament de l’Ateneu
Durant la dictadura de Primo de Rivera, l’Ateneu Enciclopèdic Popular ja havia servit d’aixopluc de diversos grups clandestins de Barcelona. Entre aquests col·lectius Aisa recorda el Partit Comunista Català, l’embrió del Bloc Obrer i Camperol i gent de la CNT. Amb l’arribada de la Segona República va acollir diversos actes, com la conferència que Salvador Dalí va fer amb un pa de pagès al cap. Durant la Guerra Civil l’Ateneu, explica Aisa, “no tanca en cap moment” i va continuar les conferències i les classes.
Acabada la guerra i amb la victòria franquista la Falange Espanyola va ocupar el local de l’Ateneu i va fer una crema de llibres al mig del carrer del Carme. L’AEP es va prohibir per llei, destaca Aisa, igual que “totes les organitzacions obreres i culturals” del moment. L’entitat no es va refer fins després de la mort de Franco a través del Centre de Documentació Històric Social, que va refer l’Ateneu a la Casa de la Caritat. Aisa remarca que “l’Ateneu Enciclopèdic Popular continua viu, fent activitats de tota mena, i conserva un dels arxius més importants del món del moviment obrer“.
