El 24 de setembre del 1893, durant les Festes de la Mercè, l’anarquista Paulí Pallàs va llançar dues bombes contra el capità general Arsenio Martínez Campos a la cruïlla de Gran Via amb Muntaner. L’atac va obrir un cicle de violència i repressió que va transformar la imatge de la ciutat.
L’atemptat va matar un guàrdia civil i el cavall del militar, va causar ferits però va deixar el general quasi il·lès. Pallàs no va fugir, va cridar “Visca l’anarquia” i es va lliurar a la policia.
Els orígens de Paulí Pallàs
Nascut el 1862 a Cambrils en una família humil, Pallàs va patir fam i va deixar l’escola abans dels deu anys. Malgrat això, va aprendre a llegir i escriure de forma autodidacta. Treballant com a viatjant tèxtil per Espanya, França i Itàlia, va connectar amb l’anarquisme europeu. Més tard va obrir una impremta a Barcelona i va viatjar a l’Argentina, on va conèixer l’ideòleg Enrico Malatesta.
La posterior represàlia anarquista al Gran Teatre del Liceu
L’atac responia a la venjança per la dura repressió que Martínez Campos havia dirigit contra els jornalers andalusos. Pallàs volia aplicar la “propaganda pel fet” contra el poder establert. Sotmès a un consell de guerra sumaríssim, va ser condemnat a mort i afusellat a Montjuïc. Abans de morir, va avisar que la seva execució seria venjada.
El 7 de novembre del 1893, Santiago Salvador va complir l’amenaça llançant dues bombes al Gran Teatre del Liceu, fet que va provocar 20 morts.
La doble dimensió de “la Rosa de foc”
L’atemptat de Pallàs il·lustra la intensitat de la Barcelona de finals del segle XIX, anomenada “la Rosa de foc”. Aquest concepte no només feia referència a la violència del carrer, sinó a una gran efervescència cultural i ideològica.
En paral·lel a l’acció directa, el moviment obrer català va crear una gran xarxa d’emancipació social. Mitjançant ateneus, escoles racionalistes, diaris i cooperatives, van cercar la formació intel·lectual dels treballadors davant la manca d’escola pública.
