L’anarcosindicalista Carles Bort va ser tirotejat el 1920 mentre prenia un cafè al bar Vicens, un local situat aleshores al carrer Gran de Gràcia, número 38. Carles Bort, historiador i renebot de Carles Bort i Bort, explica al programa Va passar aquí que el germà del seu avi era un jove obrer de la indústria metal·lúrgica i també un dirigent de la CNT.
Els atemptats contra els anarcosindicalistes
Bort destaca que l’atemptat a Carles Bort va passar en “un context polític de molta tensió social a Barcelona, entre el 1918 i el 1923, amb més de 400 morts, la majoria anarcosindicalistes. Segons Bort, hi va haver dos fets que van empènyer la patronal a “tenir una reacció violenta i virulenta contra els dirigents anarcosindicalistes”.
D’una banda hi havia “la vaga de La Canadenca, en què la CNT va aconseguir les vuit hores de treball per a tota la classe treballadora”. D’altra banda, es va produir la Revolució Soviètica i moltes revoltes obreres a escala europea. En aquest context la patronal catalana va crear els sindicats únics, que Bort apunta que eren “una banda de pistolers”.
L’atemptat a Carles Bort es va produir a les dues de la matinada del 30 de novembre del 1920. Segons el diari El Diluvio, Carles Bort va rebre primer un cop de culata i immediatament dos trets per part dels pistolers, que van entrar al bar Vicens cridant “Viva el Sindicato Libre”.
Segons La Vanguardia, Bort es va adonar que van entrar els pistolers i va intentar escapar però no se’n va sortir i li van disparar dos trets. Bort explica que després de l’atemptat Carles Bort va ser traslladat a un dispensari municipal del carrer Gran de Gràcia i després a l’Hospital Clínic, on els pistolers van intentar rematar-lo, però els metges els van informar que el germà del seu avi havia mort.
La clandestinitat després de l’atemptat
Durant molts anys va constar oficialment que Carles Bort havia mort el 1920, però Bort assegura que “no és cert” i només ho sabia la família. Bort apunta que el germà del seu avi “en va sortir molt malferit i la família li va recomanar que desaparegués durant uns anys de Barcelona”. Finalment, destaca Bort, va tornar dos anys després a Barcelona “molt malalt com a conseqüència de les seqüeles de l’atemptat i va morir clandestinament a casa als 22 anys“. Per preservar la memòria familiar, remarca Bort, han anat posant el nom de Carles a les diferents generacions, tant al seu pare com a ell mateix i, potser, al seu futur net.
