Al número 43 del camí de Vallvidrera al Tibidado es va inaugurar el 1924 la biblioteca privada de Valentí Almirall. Martha Ruiz, propietària actual de l’edifici, explica al Va passar aquí que el 1796 Josep Almirall, avi de Valentí Almirall, va comprar aquests terrenys per establir-se a Barcelona.
El 1895 la família va construir la Casa Almirall, que és una altra construcció que està al costat de l’antiga biblioteca i que van utilitzar com a lloc d’estiueig. Valentí Almirall hi va viure fins que el van traslladar a Barcelona poc abans de morir, el 1904. La dona de Valentí Almirall, Rosalia Palma, va començar a construir l’edifici de la biblioteca el 1920 per ubicar-hi els llibres del seu home.
Llibres cremats durant el franquisme
Ruiz assenyala que molts llibres que estaven a la biblioteca de Valentí Almirall es van cremar davant l’edifici i uns altres es van portar a la Biblioteca Pública Arús. “Estaven associats al catalanisme, al sindicalisme i als moviments socials i, per tant, van ser censurats durant el franquisme“, apunta Ruiz.
L’edifici és d’estil neoclàssic i eclèctic, remarca Ruiz, i al frontispici hi ha la deessa Atena, un mussol, una branca d’olivera i uns nens amb llibres. Ruiz subratlla que Valentí Almirall “sembla que era maçó” i la simbologia d’aquest moviment “està plasmada a la biblioteca”. A les sanefes hi ha les quatre virtuts cardinals: fortalesa, temprança, prudència i justícia. També hi ha altra simbologia maçònica, com la balança, les taules de la llei, la torre de Babel i el mirall.
La xemeneia amb pedra de Montjuïc
Ruiz destaca que la xemeneia de l’antiga biblioteca “és una peça molt valorada” i recorda que quan ella va arribar per primer cop a l’edifici estava negra. La van netejar i els van confirmar que es tractava de pedra de Montjuïc i que l’havien esculpit a mà. Segons Ruiz, la simbologia de la xemeneia “representa un ascens cap al coneixement”, ja que “el nen que està dalt de tot té un llibre a les mans”.
Ruiz explica que quan va morir Rosalia Palma va heretar la finca la seva cosina i filla adoptiva, Ángela Ortega Palma i Almirall, que constava al cadastre quan van comprar la propietat. “Ens sentim honrats i privilegiats de poder habitar aquest espai“, remarca Ruiz. Afegeix que volen mantenir-lo i “obrir-lo puntualment a les persones interessades en la cultura i la història de Valentí Almirall“.
