compartir
La Font de la Teula és un antic berenador que durant molt temps va donar nom a l’estació actual del baixador de Vallvidrera. Mireia Grau, propietària de la casa Font de la Teula, explica al Va passar aquí que aquest edifici es va construir l’any 1906 i el seu origen “estava vinculat a un projecte que no es va realitzar, que era un parc d’atraccions que s’havia de fer a la zona del pantà de Vallvidrera“.
L’estació de la Font de la Teula
Grau assenyala que després d’aquest projecte fallit l’edifici va continuar funcionant com a berenador fins als anys 80, “quan la gent de Barcelona venia a passar el dia fins i tot llogaven habitacions a la nit”. Era quan l’estació va prendre el nom de Font de la Teula “i sortia imprès als bitllets”. Per Mireia Grau, “amb la construcció del ferrocarril fins a les Planes donava una sortida d’aire a tota la gent de Barcelona, per passar el dia o els caps de setmana”.
Durant la Guerra Civil, “es van viure històries molt crues”, lamenta, “perquè a l’església es feien afusellaments i era una zona on els anarquistes s’havien amagat”. Això va provocar que es tapiessin la majoria de finestres de la casa per estalviar energia “i la casa es va transformar”, remarca Grau. Després de la guerra, la casa va continuar sent un lloc de trobada per a les festes de fi d’any, especialment durant els anys 50 i 60. Però va desaparèixer el servei d’hostalatge.
Restauració i conservació
La restauració de la casa va ser un procés complex que va requerir la recuperació dels “plànols antics“, que estaven signats per l’arquitecte Bonaventura Conill, un modernista “prêt-a-porter”, segons l’opinió de Mireia Grau. Els arcs parabòlics i les reixes, algunes amagades en un magatzem, són alguns dels elements originals que s’han conservat. També van haver de redescobrir amb fotografies on estaven les finestres.
Grau destaca que “aquest edifici representa la imatge del lleure dels berenadors dels anys 20, que s’estenien a tota la zona de les Planes”. Afegeix que també recorda “la imatge de les festes que es podien organitzar a la comunitat després de la Guerra Civil i és un llegat que cal preservar“.
