Al cementiri de Sant Gervasi, al costat del panteó de Joan Maragall, hi ha l’ametller florit, on cada segon diumenge del mes de febrer es commemora la vida i obra del poeta Maragall. Adrià Terol, gestor cultural de Cementiris de Barcelona, explica al Va passar aquí que Joan Maragall “va morir d’una estranya malaltia” el 20 de desembre del 1911. Inicialment el van enterrar a la tomba de la família de la seva dona, Clara Noble, que va encarregar la construcció d’un panteó on més tard van traslladar les restes del poeta català.
L’enterrament de Joan Maragall
Terol assenyala que Joan Maragall va néixer el 1860 a Barcelona en una família d’industrials del tèxtil. En lloc de dedicar-se al negoci familiar, va començar a instruir-se en la literatura mentre estudiava dret a la Universitat de Barcelona. Va entrar a treballar al Diario de Barcelona, on va iniciar una carrera com a articulista, i també va començar a recollir els seus primers premis com a poeta. A partir d’aquí es va convertir en un dels escriptors més reconeguts i en un referent de moltes generacions de literats i pensadors de la Catalunya moderna del moment.
Terol remarca que la mort de Joan Maragall “va commocionar molt la societat de l’època”. Afegeix que “dos dies abans, sent conscient del seu mal estat”, va demanar “que el vestissin amb l’hàbit de sant Francesc”. El dia de l’enterrament de Maragall es va iniciar una comitiva a les 10 del matí, amb la presència destacada de Francesc Mateu, Eugeni d’Ors, Àngel Guimerà i Lluís Domènech i Montaner. Després d’acomiadar el dol, apunta Terol, l’enterrament va continuar “seguit d’una gran multitud de persones”. Quan van arribar al cementiri de Sant Gervasi li van fer un últim homenatge i el van enterrar a la tomba de la família.
La construcció del panteó
Clara Noble va encarregar la construcció del panteó del seu marit a l’arquitecte Josep Pijoan, que també era un gran amic de Joan Maragall. L’obra es va finalitzar el 1915 i el mateix any s’hi van traslladar les restes del poeta. El panteó té forma quadrangular amb un banc per poder seure i recordar els familiars difunts. El 1923, un grup d’aficionats de Joan Maragall, arran d’un article de Carles Soldevila, van proposar plantar-hi un ametller, en referència al títol d’un dels seus poemes més coneguts.
En l’homenatge que se li fa cada any al cementiri de Sant Gervasi es llegeixen alguns discursos i es finalitza l’acte amb una coral, que normalment interpreta El cant de la senyera, escrit per Joan Maragall i musicat per Lluís Millet.
