A l’edifici de la Llotja, al pla de Palau, es van obrir l’any 1775 les primeres escoles professionals de la història de la península ibèrica. Marc Pons, professor d’història, articulista i escriptor, explica al Va passar aquí que d’aquestes escoles professionals en van sortir tres personatges molt rellevants en la història dels processos independentistes americans.
L’any 1775 es va crear l’Escola de Pilots de Navegació, que més tard es va anomenar Escola de Nàutica. A la primera promoció d’alumnes, apareix Domènech Matheu, fill de Mataró, Joan Larreu, fill de Balaguer, i Jordi Ferragut Mesquida, fill de Ciutadella de Menorca.
El segon “president” de l’Argentina
Pons destaca que Domènec Matheu i Joan Larreu van acabar arrelats a Buenos Aires i van fer fortuna com a comerciants. A principis del segle XIX, assenyala Pons, tots dos van ser “els creadors de la Companyia de Minyons de Catalunya, un exèrcit paramilitar format per civils que havia defensat Buenos Aires de l’intent d’invasió anglesa”.
L’any 1810, quan es va iniciar el procés independentista, afegeix Pons, Domènec Matheu i Joan Larreu contribuiran, amb els seus propis recursos, a la formació d’un exèrcit i d’una marina que derrotarà l’exèrcit colonial i que precipitarà la independència de l’Argentina.
A més, Domènec Matheu i Joan Larreu seran vocals de la primera Junta de Govern de les Províncies Unides de Rio de la Plata. Posteriorment, Domènech Matheu serà president d’aquesta junta que, segons Pons, equival a la figura de president de l’Argentina.
El salvador de George Washington
Jordi Ferragut Mesquida, assenyala Pons, “va ser un pilot de navegació que va cobrir durant uns anys la ruta naval entre la Havana, Veracruz i Nova Orleans“. A l’inici de la revolució independentista nord-americana, i sent ell molt jove, es va sumar a l’exèrcit continental.
A la batalla de Cowpens, explica Pons, Ferragut adquirirà una gran importància perquè va salvar la vida a George Washington. Un cop consolidada la independència dels Estats Units, afegeix Pons, el primer govern “va recompensar Jordi Ferragut amb la propietat d’una gran quantitat de terres al futur estat de Tennessee“.
