compartir
El grup d’habitatges la Pau és un barri residencial que es va inaugurar el 1966 i que va patir la malaltia dels edificis anomenada aluminosi. José Ángel Borlán, membre de la Societat d’Estudis de la Verneda de Sant Martí, explica al Va passar aquí que aquest polígon es deia Grupo de la Paz perquè aleshores “a tot l’estat s’estava fent la commemoració i celebració dels 25 anys de pau“, segons la ideologia del règim franquista de l’època. La campanya la va organitzar el ministre d’Informació, Manuel Fraga Iribarne, i hi ha diversos polígons d’habitatges a tot l’estat que es diuen així.
L’inici dels problemes
Borlán assenyala que a la inauguració dels blocs de la Pau va venir el mateix general Franco. Afegeix que hi van anar a viure unes 8.000 persones, la majoria funcionaris, militars, policies, guàrdies civils i persones que vivien en barraques. Des del principi, apunta Borlán, “aquest grup d’habitatges va tenir molts problemes”, perquè l’empresa que els va fer “va desaparèixer immediatament després d’acabar les obres”. A més, el promotor, l’Obra Sindical del Hogar, “se’n va desentendre completament i no va fer el manteniment”, destaca Borlán.
“S’inundaven els baixos i començava a haver-hi esquerdes, i l’Administració no en feia cas”, subratlla Borlán. L’11 de novembre del 1990 va caure un bloc de pisos del Turó de la Peira, a Nou Barris, on va morir una persona i va haver-hi diversos ferits. A partir d’aquí, es va descobrir que el ciment aluminós patia molt quan hi havia humitats a l’edifici. “Els extrems de les bigues es degradaven i, per tant, deixaven de fer la seva funció i el bloc queia“, explica Borlán.
Enderrocs i rehabilitacions
Borlán remarca que al barri de la Pau “es van revisar dos grups d’habitatges” i “el de la via Trajana es va haver d’enderrocar totalment perquè tots els blocs estaven afectats d’aluminosi”. En canvi, apunta Borlán, “a la Pau es van salvar gairebé tots menys tres blocs de pisos”.
Segons Borlán, “l’aluminosi ha afectat pràcticament tots els polígons públics de Catalunya, que es van construir més o menys a la mateixa època”. Tot i així, conclou que “gràcies al moviment veïnal i a les seves reivindicacions s’ha aconseguit que hi hagi una solució més o menys acceptable“.
