Mercè Rodoreda continua formant part del paisatge literari de Barcelona. Un recorregut pel barri del Putxet i el Farró permet descobrir alguns dels espais que van inspirar Aloma, la novel·la amb què l’escriptora es va donar a conèixer al panorama literari català. Escrita el 1936 i guardonada amb el Premi Creixells l’any següent, l’obra seria publicada el 1938 i es convertiria en una peça fonamental de la narrativa catalana contemporània.
La filòloga Meritxell Talavera explica que el passatge de Mulet és un dels indrets que Rodoreda va utilitzar com a referent per construir l’univers de la novel·la. Aquells carrers tranquils i les torres amb jardí del Sant Gervasi de principis del segle XX van quedar reflectits en l’espai principal de la història: la casa familiar on viu l’Aloma, envoltada de vegetació, galliners i un estany de peixos.
La descoberta de l’amor i la pèrdua de les il·lusions
Aloma s’obre amb una declaració tan contundent com reveladora: “L’amor em fa fàstic”. La frase introdueix una protagonista de 18 anys, òrfena i marcada per una profunda inquietud vital. La seva vida canvia amb l’arribada de Robert, l’oncle que torna d’Amèrica per passar una temporada amb la família.
Al voltant d’aquest personatge es desplega una història de desig, decepció i creixement personal. La convivència amb el seu germà Joan, la cunyada Anna i el petit Dani dibuixa un univers domèstic aparentment estable que acaba esquerdant-se. La relació entre Aloma i Robert conduirà la protagonista a afrontar una realitat allunyada de les expectatives romàntiques que havia imaginat.
Considerada una de les grans novel·les d’aprenentatge de la literatura catalana, l’obra aborda la recerca de la identitat, la descoberta de l’amor i la fi de la innocència. També hi apareix la idea del paradís perdut, simbolitzada per la desaparició progressiva de la casa familiar, que representa la pèrdua d’un món i d’una manera d’entendre la vida.
Un retrat de la Barcelona dels anys trenta
La novel·la ofereix també una mirada detallada a la societat petitburgesa de la Barcelona dels anys trenta. Rodoreda construeix els conflictes dels personatges a partir de relacions marcades per l’amor, la infidelitat i el desengany, amb diversos triangles sentimentals que articulen la trama.
Aquest retrat social es combina amb nombroses referències culturals de l’època. A les pàgines d’Aloma hi apareixen noms com Marlene Dietrich o Josephine Baker, així com costums populars catalans que situen el lector en la quotidianitat d’aquella Barcelona anterior a la Guerra Civil.
Els símbols d’una obra clau
Una de les característiques més destacades de la novel·la és la seva càrrega simbòlica. Les estacions de l’any acompanyen l’evolució de la relació amorosa: la primavera marca l’inici de l’enamorament, l’estiu l’esclat de la passió i la tardor i l’hivern reflecteixen el desencís i la ruptura.
Altres elements, com la gata que apareix als primers capítols, anticipen el destí de la protagonista i reforcen els temes de la maternitat, la solitud i la vulnerabilitat.
Anys després de la publicació original, Rodoreda va revisar profundament la novel·la des de l’exili. Quan Edicions 62 li va proposar incloure-la a les seves obres completes, l’autora la va reescriure parcialment incorporant-hi la maduresa estilística adquirida a Ginebra i París. El resultat és una obra que connecta dues etapes creatives de l’escriptora i que continua sent, encara avui, una de les millors portes d’entrada al seu univers literari.
