Escolta aquesta notícia

La plaça dedicada a l’escriptor francès André Pieyre de Mandiargues es troba al barri del Raval, on l’autor va escriure la novel·la Al marge, publicada el 1967. Ricard Ripoll, professor de literatura francesa de la UAB, explica al Va passar aquí que Al marge descriu la Barcelona dels anys 60 a Ciutat Vella, més concretament al Raval. De fet, segons Ripoll, Mandiargues “estaria segurament allotjat, com el seu personatge, cap al monument de Pitarra que hi ha a la Rambla“.

Franco, “el gran picador” de la plaça de toros

Ripoll assenyala que el Bar Marsella és un dels llocs emblemàtics de la novel·la Al marge, on Mandiargues hi anava a les nits: “Es passejava per aquest carrer i prenia notes de tot el que veia”. Afegeix: “Parlava amb la gent i intentava saber què passava políticament en aquell moment”.

Ripoll destaca que Mandiargues fa una descripció d’Espanya com una mena de plaça de toros i parla de Franco com “el gran picador que va burxant el poble espanyol”. Recorda que quan Mandiargues escriu el llibre “estem a pocs anys del que Franco va anomenar 25 anys de pau“, i l’escriptor vol demostrar “que, de pau no, n’hi havia i que el poble català estava encara sotmès a una dictadura estricta“.

Ripoll subratlla que el monument a Colom és un altre dels símbols importants del llibre. El personatge de Sigismond ve a Barcelona per substituir un familiar per a la venda de vins, apunta Ripoll, i rep una carta en què s’assabenta que alguna cosa ha passat a la seva família.

Tot i així, el contingut de la carta no es revela fins al final de llibre. Sigismond recorre Barcelona durant tres dies i el monument a Colom es descriu simbòlicament “com un fal·lus”, destaca Ripoll, que Mandiargues veu com un element franquista.

Una novel·la censurada pel franquisme

El llibre Al marge va guanyar el Premi Goncourt el 1967. Tot i així, l’obra es va prohibir a Espanya perquè fa una crítica molt aferrissada al franquisme, segons destaca Ripoll. Explica que a França sempre hi hagut una certa idea, per part de la gent més progressista, que no s’havia ajudat prou el poble espanyol durant la Guerra Civil. Gràcies a aquesta novel·la, conclou Ripoll, molts intel·lectuals van començar a conèixer Barcelona a partir dels anys 60.