El 17 d’octubre del 1986, milers de barcelonins van sortir al carrer a celebrar la designació olímpica. Una gran massa de gent es va congregar davant de les Fonts de Montjuïc. Diana Garrigosa, membre de la candidatura dels jocs del 92 i esposa de Pasqual Maragall, l’alcalde de Barcelona, recordava la història d’aquells dies.

El senyal del polze

Garrigosa era a Lausana, Suïssa, veient com la candidatura de Barcelona anava superant les diferents eliminatòries. La incertesa era total i ningú no sabia quin seria el resultat. Però confessa que ho van saber un minut abans que Samaranch ho fes públic. Sembla que Maragall s’havia posat d’acord amb un membre del tribunal perquè aixequés el polze si Barcelona era la guanyadora. Quan van sonar les famoses paraules, “À la ville de… Barcelona!”, Maragall ja era conscient de la victòria i era amb el cap abaixat. Segons Garrigosa, l’alcalde va sentir en aquell moment el pes d’una gran pedra sobre el seu damunt.

La festa a les Fonts de Montjuïc

Quan Garrigosa i Maragall van arribar a Barcelona, el mateix dia al vespre, els esperava la família. Els van dur davant de les Fonts de Montjuïc, on s’havia preparat un escenari. Maragall hi va pujar el primer, vestit amb una gavardina negra, els braços alçats i els dits en senyal de victòria. Aquesta va ser una de les fotografies icòniques d’aquells dies. Davant seu, milers de persones omplien l’avinguda de la Reina Maria Cristina.

Diana Garrigosa confessava en aquest reportatge que quan mirava enrere, veia que la seva vida havia estat molt completa.