Capítol 2: Barcelona sota les bombes

🎧 Escolta el capítol 2

Sinopsi del capítol

La nit del 13 de febrer de 1937 Barcelona va descobrir que la guerra no era una realitat llunyana. A tres quarts de deu del vespre, el creuer italià Eugenio di Savoia va obrir foc contra la ciutat des de la costa del Poblenou. Els obusos es van dirigir cap a la fàbrica de motors d’aviació Elizalde, situada entre Gràcia i l’Eixample, però les explosions van causar víctimes i greus desperfectes als carrers del voltant. Aquell atac va provocar una profunda commoció: per primera vegada, els barcelonins experimentaven directament els efectes de la guerra a centenars de quilòmetres del front. El balanç: 18 morts i 18 ferits.

Aquell bombardeig va ser només el començament. Durant gairebé dos anys, Barcelona va viure sota l’amenaça constant de les bombes. Els avions de l’Aviació Legionària italiana, amb base a l’illa de Mallorca, van convertir la ciutat en un objectiu militar. A partir d’aquell moment, les sirenes, els refugis antiaeris i la por es van integrar en la vida quotidiana dels barcelonins. El moment més tràgic arribaria amb els bombardeigs del març de 1938, una ofensiva concebuda per sembrar el terror entre la població civil: fins al 24 de gener de 1939, el balanç va ser de 2.750 morts i 7.000 ferits. Barcelona va ser la primera ciutat europea de més d’un milió d’habitants bombardejada sistemàticament.

En aquest segon capítol, els testimonis recorden què significava viure en una ciutat permanentment amenaçada des del cel i expliquen:

• Com recorden el bombardeig naval del 13 de febrer de 1937
• L’impacte dels atacs sobre la població civil, convertida en objectiu de guerra
• La construcció de refugis i les iniciatives de defensa passiva per protegir la ciutadania
• Els avions italians Savoia-Marchetti, coneguts popularment com les “paves”
• La defensa antiaèria de la ciutat i el paper de la bateria del Carmel
• Les consignes radiofòniques i els missatges institucionals per mantenir la calma: “La Generalitat vetlla per vosaltres”
• Els devastadors bombardeigs del març de 1938, els més mortífers de tota la guerra

Un retrat col·lectiu de la Barcelona que va aprendre a viure entre sirenes, refugis i runes.

Testimonis

Manel Vilageliu, Àngela Rojo, Antonio Marín, Joaquim Culla, Carme García, Francesc González Ledesma, Joan Folch, Joan Triadú, Mercè Bel, Lidia Lupón, Enric Prat, Julián García, Estanislau Torres, Teresa Morros, Consol Rovira, Núria Soler, Jaume Árboles, Paquita Pagès, Manuel Munuera, Josep Martín, Hilari Raguer, Enric Nosas, Montserrat Sudrià, Josep Maria Pla, Rosa Milà, Carme Garre, Eugènia Bistagne, Pau Ribé, Núria Balanyà, Jesús García, Núria Pi-Sunyer, César Márquez, Dolores Jiménez, Pere García, Antònia Pons, Maria Dolors Costa.