David Guzman conversa amb la dibuixant Roser Capdevila sobre els seus records, la seva vida i el seu llibre, ‘La nena que volia dibuixar’, un homenatge a la generació dels 40 educats per obeir, però a qui ningú els va ensenyar a pensar.

Biografia il·lustrada

‘La nena que volia dibuixar’ és un retrat de la vida quotidiana després de la Guerra Civil i la primera etapa del franquisme que va viure Roser Capdevila al barri d’Horta, al carrer de la Rectoria.

L’educació de les noies, la grisor de l’escola, la religió i les avorrides relacions socials, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics.

Per mi de les coses pitjors que vaig patir va ser el fred i la religió. Em va marcar molt! Tot el dia ens parlaven de l’infern, els dimonis que ens condemnarien i els pecats”
Roser Capdevila, dibuixant

Una mirada tendra i detallista, no exempta de crítica, a una societat fosca, que lentament va anar modernitzant-se amb l’arribada d’electrodomèstics i de costums nous.

Roser Capdevila

L’autora catalana més traduïda va néixer a Barcelona el 23 de gener del 1939, a punt d’acabar la Guerra Civil. Una infantessa i adolescència al barri d’Horta que la va marcar. Era una nena tossuda amb iniciativa que recorda el seu grup d’amigues, Les Doingues, amb qui va fundar una revista per pagar-se uns texans, la novetat del moment. També ens explica les tardes al Club de Tenis d’Horta i com als 13 anys va escriure una carta al president dels Estats Units, Dwight David  Eisenhower, per demanar-li que li pagués un viatge al seu país. Una carta que li van respondre amb un “ho sentim no paguem viatges”. De fet, amb el temps va aconseguir anar dues vegades a Nova York convidada com a il·lustradora.

La Heidi

Reconeix que llegir ‘Heidi’ la va marcar fins al punt de fer el Servei Social per aconseguir el passaport i poder viure en un país on la natura i les tradicions estaven molt arrelades.

Les dones si volíem el passaport, el carnet de conduir o treballar de funcionàries havíem de fer mig any al servei de la Falange. I jo ho vaig fer per marxar a Suïssa”
Roser Capdevila, dibuixant

Va anar a Ginebra a cuidar unes nenes, una experiència que li va servir per guanyar autonomia, aprendre francès i prendre les seves pròpies decisions.

‘Les tres bessones’

A partir del 1980 es va dedicar a escriure i a il·lustrar contes per a diverses editorials europees fins a completar una bibliografia de prop de 400 títols.

És la creadora de les sèries d’animació ‘Les tres bessones’, el ‘Sans Barbe’, ‘Les belles histoires’, ‘La bruixa avorrida’, ‘Les tres bessones bebès’ i ‘La gallina Koki’.

Per mi dibuixar ha sigut una manera de viure, d’expressar tot el que tinc dins. El dibuix el sents i te l’has de fer baixar fins a la punta dels dits, paper i llapis, mira si és senzill ! No necessites una empresa, un hangar per muntar la teva fàbrica, amb una tauleta i un llapis ja n’hi ha prou per a la il·lustració”
Roser Capdevila, dibuixant

El barri d’Horta

Per Roser Capdevila dibuixar és una vocació, “s’hi neix”, i reconeix que va ser una mica hippy a Horta. Un barri amb la festivitat del Corpus que va marcar la il·lustradora que vivia la processó com una festa. Uns records que plasma en aquesta biografia il·lustrada de la seva infantessa i joventut que és ‘La nena que volia dibuixar’.

Els estius al Penedès a Sant Joan de Mediona li van permetre descobrir el món del camp, el blat, les nits estrellades i les pintures de Van Gogh. El mar, en canvi, era de quilòmetre zero, ja que coneixia el mar a Badalona perquè la seva mare hi tenia una amiga i pujaven al tren i passaven el dia a la platja. Un mar que descobreix, més tard, a Sant Feliu de Guíxols gràcies a uns cosins.

Tot i que ella va deixar Horta, part de la seva família viu al barri i se’n sent orgullosa. Des de l’any 2000 va començar a fer uns diaris dibuixats per il·lustrar el que li passa cada dia. Una col·lecció destinada a la família i que reconeix que li ha fet companyia tots aquests anys per seguir dibuixant.