L’edifici de la Lleialtat Santsenca, situat al barri de Sants, s’ha consolidat com un exemple significatiu de com l’arquitectura pot servir de pont entre el passat industrial i les necessitats socials contemporànies. Aquest equipament, que actualment és un punt de trobada autogestionat per desenes d’entitats veïnals, representa la capacitat de resiliència d’una comunitat que ha sabut preservar la seva història sota la pell de la ciutat.
Una història de transformació constant
L’edifici té els orígens en la cooperativa obrera de consum creada el 1894 per proveir d’aliments els veïns i combatre l’especulació. L’edifici actual, inaugurat el 1928 sota la direcció de l’arquitecte Josep Alemany i Juvé, ha estat testimoni de múltiples vides: des de fàbrica de torrons fins a sala de ball i discoteca (la mítica sala Bahía), passant per la confiscació durant el franquisme.
Després de ser clausurat per l’Ajuntament de Barcelona el 1988 i posteriorment ocupat el 2006, la pressió veïnal va aconseguir convertir-lo en l’equipament comunitari que és avui.
Arquitectura al servei de la comunitat
El procés de rehabilitació ha estat un repte tècnic. Segons l’arquitecta tècnica Rosa Romero, que va participar en l’obra, un dels moments més complexos va ser recalçar la fonamentació i rebaixar el nivell del terra per adaptar l’edifici a la cota del carrer actual.
El resultat de tot plegat és un espai obert on les parets actuen com a testimoni del passat. Les marques de les bigues antigues, les restes dels forjats i el manteniment dels paviments originals, recuperats de diverses zones de l’edifici, permeten als visitants llegir la història de l’immoble sense necessitat d’explicacions verbals.
L’edifici com a cor del barri
Avui, la Lleialtat Santsenca acull unes 60 entitats que dinamitzen l’espai diàriament. Des de bucs d’assaig per a músics fins a tallers de puntaires o celebracions en homenatge a l’antiga sala Bahía, l’equipament funciona com un engranatge viu.
La visita guiada recent ha destacat la importància d’aquests equipaments per democratitzar la ciutat i enfortir el sentiment de pertinença.
Aquest projecte, celebrat en el marc de la capitalitat de l’arquitectura de Barcelona 2026, continua sent un model per a altres barris que busquen recuperar la seva memòria col·lectiva mitjançant una intervenció arquitectònica respectuosa, funcional i, sobretot, comunitària.
