Imatge de l'autor/a

El projecte, liderat per l’arquitecta Carme Pinós, va sorgir amb l’objectiu de reorganitzar l’entorn de la plaça de la Gardunya, transformant un antic aparcament en un espai que dialoga amb el Mercat de la Boqueria i el teixit dens del centre històric. L’edifici no s’entén com un volum tancat, sinó com una “petita ciutat” organitzada al voltant d’un atri central, on les escales i els ponts de comunicació recorden la complexitat i el dinamisme d’una escola d’oficis.

L’arquitectura destaca per les seves làmines ceràmiques, fabricades artesanalment, que actuen com a filtre de llum i protecció solar, i confereixen a la façana un aspecte dinàmic que canvia segons la perspectiva.

Funcionalitat extrema per a cada disciplina

La distribució de l’escola respon a les necessitats tècniques específiques de cada àrea artística:

  • Soterrani: Dedicat als tallers més pesats (metall, fusta, pedra) i espais que requereixen un control acústic i tècnic superior.
  • Plantes superiors: Espais optimitzats per a la llum natural, com l’aula de pintura, caracteritzada per la seva doble altura, o els tallers de joieria i tèxtil.
  • Seguretat i precisió: Els tallers de joieria, per exemple, disposen d’una instal·lació centralitzada de gas i sistemes d’extracció d’última generació, per garantir un entorn de treball segur malgrat l’ús d’eines amb foc o productes químics.

Cristóbal Montoya, arquitecte tècnic de l’obra, explica els reptes d’execució d’un projecte tan ambiciós, en què els imprevistos —des d’incendis puntuals durant la forja fins a dificultats en el trasllat de maquinària pesada— van obligar a ajustar el disseny sobre la marxa per assegurar la plena funcionalitat de l’espai.

Un oasi cultural al Raval

Per a molts dels participants, l’edifici representa un contrast necessari amb els carrers estrets i foscos del barri. Més enllà de la seva estètica, l’escola s’ha convertit en un punt de trobada on els estudiants no només aprenen tècnica, sinó que es relacionen en espais comuns que propicien la col·laboració.

La Massana continua sent, a través de la seva nova pell arquitectònica, un referent indiscutible de l’educació artística a Barcelona.