L’antic recinte fabril de la Fabra i Coats, situat al barri de Sant Andreu, s’ha consolidat com un exemple paradigmàtic de la transformació urbana i la preservació del patrimoni històric a Barcelona. El que antigament va ser la fàbrica tèxtil més important d’Espanya, fundada el 1903, avui batega amb una nova vida dedicada a la creació artística, la música i la cultura popular.
La lluita per la preservació d’un llegat
La història de la Fabra i Coats no s’entén sense la constància del veïnat i dels seus antics treballadors. Després del declivi iniciat a finals dels anys 70 per la crisi del petroli i el tancament definitiu el 2005, el recinte va estar a punt de ser enderrocat per a la construcció d’habitatges. No obstant això, la mobilització ciutadana —encapçalada per l’associació Amics i Amigues de la Fabra i Coats— va aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona adquirís tot el complex el 2008.
L’arquitectura al servei de l’art
El procés de transformació, que va començar oficialment el 2008, ha estat un repte tècnic majúscul: combinar la conservació de l’estructura industrial del segle XIX amb les necessitats polivalents del segle XXI. S’ha aconseguit mantenir la identitat de l’espai mitjançant la preservació d’elements originals —com els pilars, el terra i cartells de seguretat antics— incorporant solucions modernes d’insonorització i eficiència energètica.
Un dels punts més innovadors ha estat la instal·lació de noves sales d’assaig mitjançant materials industrialitzats com la fusta contralaminada (CLT). Aquest sistema, descrit com una mena de Lego a gran escala, permet inserir estructures autònomes dins d’espais diafans sense malmetre la closca original de l’edifici.
Un ecosistema de creació i memòria
Avui, el recinte acull múltiples disciplines que conviuen en un ambient de col·laboració:
- Fàbrica de creació: espais per a músics, coreògrafs i artistes visuals.
- Escola de música: instal·lacions tècnicament adaptades per a la formació musical.
- Museu d’Història de Barcelona (MUHBA): un espai que aplega més de 4.000 peces originals que retraten la lluita obrera i la vida a la fàbrica, incloent-hi la propera obertura de la sala de calderes.
- Colla Castellera Jove de Barcelona: la nau, reconvertida ofereix l’altura i l’amplitud necessàries per als assajos de les estructures humanes, vincula l’arquitectura de l’edifici amb l’enginyeria dels castells.
Un model per al futur
L’experiència de la Fabra i Coats serveix com a contrapunt a altres casos de la ciutat, com el de Can Ricard al Poblenou, on el patrimoni encara espera una definició clara d’usos i pateix un procés de degradació.
Actualment, la fàbrica no només preserva la memòria de les 5.000 persones —majoritàriament dones— que hi van treballar durant dècades, sinó que s’ha transformat en un espai viu, obert a la ciutadania, on la creació artística esdevé la nova matèria primera de Sant Andreu.