En un dels barris amb més història de mobilització social de Barcelona, el districte de Nou Barris, hi ha avui un equipament que és molt més que un simple complex esportiu. El centre esportiu del Turó de la Peira s’ha convertit en un referent de com l’arquitectura, quan es posa al servei de la comunitat, pot transformar radicalment la vida d’un entorn urbà.
L’arquitecte Pol Casellas ha visitat fa poc aquestes instal·lacions per analitzar com la suma de reivindicació veïnal i innovació tècnica ha aconseguit convertir una antiga “gàbia” de ciment i desús en un pol de cohesió social i sostenibilitat.
La història darrere de la construcció
L’origen d’aquest centre es troba en la incansable lluita dels veïns del Turó de la Peira, un barri que ha superat etapes socialment dures i tragèdies urbanístiques. Figures històriques de l’activisme local, com la desapareguda Pilar Espuña o el president de l’entitat esportiva del barri, José Luis Picó, han estat els artífexs d’aquesta metamorfosi. Segons explica Picó, el que abans era una pista precària, sense aigua ni llum —batejada pels veïns com la gàbia—, avui és un pavelló modern que acull des d’equips de futbol sala fins a activitats escolars.
Un repte arquitectònic: fusta i sostenibilitat
El projecte, dissenyat pels arquitectes Anna Noguera i José Javier Fernández, destaca per la seva complexitat tècnica. El repte principal era integrar una piscina i una pista poliesportiva en un mateix espai reduït, tot garantint l’eficiència energètica.
Els punts clau del disseny inclouen:
- Estructura de fusta: S’ha fet servir fusta contralaminada per a tot l’edifici, fet que permet salvar grans llums i ofereix una petjada de carboni molt inferior a la del formigó. A més, es tracta d’un material que resisteix millor l’entorn corrosiu d’una piscina.
- Façana vegetal: Amb un sistema de cultiu hidropònic sobre llana de roca, aquesta coberta verda actua com a filtre solar. A l’estiu, aconsegueix rebaixar la temperatura interior entre 2 i 5 graus, i millora notablement el confort climàtic sense necessitat de climatització excessiva.
- Integració topogràfica: L’edifici aprofita el desnivell del terreny, i queda encastat en part al subsol per minimitzar-ne l’impacte visual i alliberar espai per a noves zones verdes públiques.
- Gestió d’aigües: Un dipòsit subterrani de 65 metres cúbics recull l’aigua de pluja, que es fa servir per al reg de la façana vegetal.
Un espai viu
Durant la visita, els tècnics de BIMSA han destacat la rapidesa de muntatge que permet l’estructura modular de fusta, comparant-la amb la lentitud del formigó. No obstant això, el valor més alt de l’edifici resideix en la seva capacitat d’acollir la diversitat d’usos del barri sense oblidar la memòria històrica de qui va lluitar per aconseguir-lo.
Avui, el centre esportiu del Turó de la Peira no només serveix per practicar esport, sinó que és un símbol d’esperança i perseverança.
