Imatge de l'autor/a
Redacció programes

La Casa de l’Ardiaca, un dels edificis més emblemàtics i singulars del barri gòtic de Barcelona, continua sent un testimoni viu de la transformació urbana i històrica de la ciutat. Situat davant de la Catedral, aquest immoble no és només un monument, sinó la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), un espai que preserva la memòria documental del municipi des de l’edat mitjana.

Un edifici amb múltiples capes històriques

L’edifici s’erigeix sobre la muralla romana i, al llarg dels segles, ha anat sumant capes: des de la residència medieval de l’ardiaca fins a la reforma de Lluís Domènech i Montaner l’any 1902, quan l’edifici va ser llogat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona el va adquirir el 1919 i, després d’una reforma integral, el va inaugurar com a arxiu el 1922.

Curiositats i llegendes urbanes de la Casa de l’Ardiaca

  • La bústia modernista: dissenyada per Lluís Domènech i Montaner, la famosa bústia de la façana presenta una tortuga i unes orenetes. S’explica que la tortuga simbolitza la lentitud real de la justícia, mentre que les orenetes representen la velocitat a la qual hauria de funcionar.
  • La palmera del pati: una llegenda popular sosté que la palmera del pati interior és tan alta perquè, en la seva alçària, busca visualment la palmera del claustre de la catedral, un amor impossible separat pel carrer.
  • L’ou com balla: Durant la festivitat del Corpus, el pati de la Casa de l’Ardiaca es converteix en un dels epicentres de la celebració a Barcelona, on la font central acull l’antiga tradició de L’ou com balla.

El repte de la conservació moderna

El paper de l’arxiu és crucial per a la salvaguarda del patrimoni. Actualment, el dipòsit custodia documents de gran valor, com el privilegi de l’any 1284 concedit per Jaume I a la ciutat, que va marcar l’inici del Consell de Cent.

Per adaptar un edifici de 2.000 anys a les exigències del segle XXI, l’AHCB ha hagut de fer front a reptes tècnics importants. Ramon Sisa, arquitecte tècnic, destaca que rehabilitar el patrimoni requereix una sensibilitat especial. A les sales de conservació, el control de temperatura (18 °C) i humitat (50 %), així com la instal·lació de sistemes de prevenció d’incendis, són essencials per protegir el suport documental.

Un espai obert al públic

L’arxiu no és un espai tancat. A banda dels seus dipòsits, alguns dels quals situats en antigues torres de la muralla romana, la institució ofereix sales de consulta moderna per a investigadors i ciutadans. Durant la visita, fins i tot s’ha pogut constatar la integració de literatura actual amb la històrica, un exemple de com la Casa de l’Ardiaca continua sent un organisme viu que no només mira al passat, sinó que es projecta cap al futur.