L’Aquarama va ser un símbol del Zoo de Barcelona, avui buit i oxidat. Però també és un símbol d’un model de zoo que ja s’ha abandonat, amb animals capturats —com l’Ulisses, que venia d’Islàndia— per convertir-los en protagonistes d’un espectacle. Amb l’enderroc de l’Aquarama, que s’iniciarà a finals de juny, un dels últims vestigis d’aquest model desapareixerà per sempre.

El director del zoo, Antoni Alarcón, ha explicat a betevé que l’enderrocament de l’Aquarama suposarà un moment molt simbòlic en la història de l’equipament. “L’Ulisses se’n va anar el 1994, fa relativament poc, i aquí hi va haver cues de barcelonins per acomiadar-lo”, recorda Alarcón. Una situació, diu, que constata que els temps han canviat molt. “Avui dia és impensable un espai com l’Aquarama al Zoo de Barcelona, que vol estar alineat amb els zoos moderns i que té com a principal objectiu la conservació de la diversitat”.

Avui dia és impensable un espai com l’Aquarama al Zoo de Barcelona, que té com a principal objectiu la conservació de la diversitat
Antoni Alarcón, director del Zoo de Barcelona

Una reserva d’animals ocuparà l’espai de l’Aquarama

Després del trasllat de l’Ulisses, el 94, l’Aquarama va ser l’habitacle de dofins, foques i lleons marins. El 2015 va quedar en desús. Un cop vagi a terra, l’enorme espai que alliberarà -d’uns 3.000 metres quadrats- serà una reserva per a animals que s’inaugurarà a principis del 2023. Serà una zona amb dormitoris, condicionada per encabir-hi tot tipus d’espècies de forma temporal, quan sigui necessari perquè s’estan fent reformes als seus recintes.

Aquest espai, explica Alarcon, és clau per avançar en el model de zoo que va marcar el pla estratègic del 2019. “No tenim animals per tenir-los, els tenim per ser els garants del patrimoni genètic actual, per si algun dia -esperem que no- s’han de reintroduir a la natura”. De fet, el zoo ja treballa en la reintroducció al medi natural de diverses espècies autòctones de Catalunya, com el tritó del Montseny i el voltor comú.

No tenim animals per tenir-los, els tenim per ser els garants del patrimoni genètic actual, per si algun dia -esperem que no- s’han de reintroduir a la natura
Antoni Alarcón, director del Zoo de Barcelona
FB Zoo 2
Tritó del Zoo de Barcelona

El delfinari, també en desús, s’enderrocarà més endavant

Els tres últims dofins que vivien al delfinari del Zoo de Barcelona ─el Nuik, el Tumay i el Blau─ van deixar el recinte el juliol del 2020 i van marxar cap a l’Attica Zoological Park d’Atenes. L’Ajuntament va prendre aquesta decisió després que el 2015 es decidís deixar de fer exhibicions de cetacis al parc perquè es va considerar degradant per als animals. Actualment, com l’Aquarama, el delfinari estava en desús. Està previst enderrocar-lo més endavant, d’aquí tres o quatre, i encara no ha transcendit què s’hi farà. És un espai particular perquè hi arriba la canonada d’aigua de mar, necessària per a algunes de les espècies que viuen al parc.

Un dels primers delfinaris d’Europa

El delfinari es va inaugurar l’any 1968, el dia de la Mercè d’aquell any. Es tractava d’un dels primers recintes d’aquest tipus d’Europa i estava format per dues instal·lacions: una de tancada per a l’hivern, amb grades encarades a una piscina principal, i una d’oberta, de forma circular ─l’Aquarama─ amb un gran tanc central a l’aire lliure i dues plantes dedicades a l’exhibició de peixos al seu voltant.

Arribada en tren d’un dofí per al Zoo de Barcelona