L’arribada de la nova zona de baixes emissions a Barcelona coincideix amb un augment els últims anys de zones per a prioritat de vianants. Des del 2004, el nombre d’hectàrees ha passat de 61 a 129. Un espai equivalent a 68 camps de futbol. En aquest augment, hi han contribuït projectes com el de les superilles del Poblenou, inaugurada el 2016 o la de Sant Antoni, del 2018. El creixement més pronunciat, però, va començar el 2014. Aquell any, es van afegir a la ciutat més de 25 hectàrees de carrers i zones per a vianants.

Ciutat Vella, el districte amb més zona per a vianants

Pel que fa a districtes, el rànquing l’encapçala Ciutat Vella amb 28,1 hectàrees. El següent és Sant Andreu, a molta distància, amb 17,7 hectàrees. El districte amb menys espai prioritari per a vianants és les Corts, amb 2,8 hectàrees. Però si mirem els districtes que més superfície han sumat en els últims 15 anys, la llista canvia i l’encapçala Sants-Montjuïc, que ha passat de 3,5 Ha. a 13,8 Ha. en 15 anys. El que menys superfície ha guanyat ha estat les Corts, amb 0,5 Ha. En tot cas, tots els districtes de la ciutat han guanyat espai. Aquesta és la llista i tots els augments:

Ciutat Vella: 6,4 Ha. més
Eixample: 3,6 Ha. més
Sants-Montjuïc: 10,3 Ha. més
les Corts: 0,5 Ha. més
Sarrià – Sant Gervasi: 6,4 Ha. més
Gràcia: 9,9 Ha. més
Horta-Guinardó: 4,7 Ha. més
Nou Barris: 4,3 Ha. més
Sant Andreu: 9,7 Ha. més
Sant Martí: 3,6 Ha. més

Augment de voreres, però també de calçades

Si mirem l’augment de metres quadrats de voreres el dibuix és molt similar. En 15 anys, també se n’ha doblat la superfície. En aquest cas, però, l’any d’inflexió va ser el 2007, quan se’n va passar de 5,98 milions de metres quadrats a 8,25. Un augment que no ha suposat menys calçades per a vehicles. Si el 2004 n’hi havia 11 milions de m², el 2018 van pujar fins a 11,3 milions. Això suposa prop de 300.000 m² més de calçades.

Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, districtes amb més i menys voreres

Sants-Montjuïc és el districte amb més superfície de voreres de Barcelona. El segueix Sant Martí i l’Eixample. A l’altre extrem, hi ha les Corts, Gràcia i Ciutat Vella. En molts casos, però, aquesta llista no s’entén sense comparar-la amb la de zones prioritàries per a vianants. És el cas de Ciutat Vella, que, tot i ser el districte amb menys superfície de voreres, encapçala l’altra llista. Dues maneres diferents de guanyar espai als vehicles.

I en aquest últim gràfic també veiem l’evolució de la superfície de voreres de cada any. En aquest cas, marcant quina proporció li correspon a cada districte.