És un dia trist al Zoo de Barcelona per la mort de la Yoyo, un dels animals més estimats de l’equipament. L’equipament, que aquest dissabte al matí no ha pogut obrir, està de dol i en especial l’equip de professionals que treballen amb aquests mamífers. Segur que els que hagin anat alguna vegada al Zoo en els darrers 15 anys han vist la Yoyo fent un tomb, menjant o fent-se un bany al recinte. Però, qui era la Yoyo i per què era tan especial?
No se sap la seva data exacta de naixement, però es calcula que tenia més de 54 anys, superant en 15 anys l’esperança de vida d’aquesta espècie en captivitat, que se situa en 39. Prèviament, l’elefanta havia estat en un circ, on havia patit lesions físiques i psíquiques. Posteriorment, el 2009, va arribar al Zoo de Barcelona després que la Generalitat de Catalunya intervingués l’antic RioLeón Safari.
Una nova vida en companyia al Zoo
A l’equipament barceloní va recuperar-se notablement de les seqüeles gràcies a les cures especialitzades que li va dedicar el personal del Zoo. A més, va compartir espai amb la Susi i la Bully, dues elefantes d’edat avançada amb les que havia format un grup cohesionat i amb bona convivència amb les que va reforçar els seus comportaments socials.
“La recordarem sempre com una elefanta entranyable, amb el seu caràcter propi, però alhora cuidadora i referent per a les seves companyes”, ha assegurat Antoni Alarcon, director del Zoo de Barcelona.
Un nou espai que reprodueix les condicions de la sabana
Des del 2013, tant la Yoyo com les seves companyes es van traslladar a la Sabana-Sahel, un nou espai que reprodueix les condicions en què viuen aquests mamífers a la sabana sahariana. Aquest recinte té unes menjadores a vuit metres d’alçària per imitar la cerca d’aliment que han de fer els animals a la natura. També incorpora substrats naturals, un fangar, branques i una zona d’aixopluc climatitzada.
La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha destacat el paper del Zoo “com a referent internacional en la cura i el benestar d’elefantes d’edat avançada, així com la seva tasca en la conservació d’aquesta espècie tan amenaçada”.
