Aquesta xiulada està emparada en la llibertat d'expressió o hi pot haber algun tipus de responsabilitat penal? És l'interrogant que s'ha plantejat després del comunicat que ha fet el Govern espanyol, en què afirma que l'acció és un atac contra els símbols que representen els espanyols, la democràcia i la convivència. La convocatòria demà de la Comissió contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport és l'instrument per denunciar aquestes actuacions i estudiar la proposta de sancions. El PP i Ciutadans també han condemnat els fets i el sindicat Manos Limpias ha denunciat davant la Fiscalia els aficionats per ultratge a Espanya, i el president de la Federació Espanyola de Futbol i la delegada del govern per no evitar-ho Els experts diuen que la xiulada multitudinària es pot emparar en la llibertat d'expressió i que la llei de prevenció d'actuacions violentes i xenòfobes en l'esport no inclou les agressions a símbols de l'estat, com pot ser l'himne. ALBERT PONS, vocal de Dret Penal del Col·legi d'Advocats de Barcelona "No estem davant un comportament xenòfob, violent o discriminador dins els supòsits que inclou la llei." Aquest advocat penalista recorda que per tirar endavant accions penals cal establir una autoria. ALBERT PONS, vocal de Dret Penal del Col·legi d'Advocats de Barcelona "Que s'hauria d'identificar a tots els espectadors que estaven al camp i que van xiular? Això és absolutament desproporcionat i inviable." Aquesta no és la primera protesta contra l'himne en aquesta competició. De fet a la final de l'any 2009 i les mateixes aficions també van xiular. En aquella ocasió es va interrrompre l'emissió televisiva i l'actuació també va arribar a la justícia. Però l'Audiència Nacional va desestimar la denúncia.
El Ministeri de la Presidència ha convocat aquest dilluns la Comissió contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport per denunciar la xiulada de disssabte i per estudiar possibles sancions. Aquesta decisió ha sorprès alguns juristes. Segons explica l’advocat penalista Albert Pons, aquesta comissió està creada dins el marc de la Llei de prevenció de comportaments racistes i xenòfobs a l’esport de 2007, una normativa que no diu res sobre actuacions contra els símbols de l’estat. “No som davant un comportament xenòfob, violent o discriminador dins els supòsits que inclou la llei”, diu el vocal de la Secció de Dret Penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i afegeix que“els ultratges a símbols de l’estat estan descrits dins del dret penal”.
En aquest cas, però, l’expert també assenyala que en el dret penal cal assenyalar una autoria i identificar totes les persones que hi van participar, fet gairebé impossible en aquest cas. “Que s’hauria d’identificar tots els espectadors que eren al camp i que van xiular? Això és absolutament desproporcionat i inviable”, assegura Pons.
Per això, la denúncia que ha presentat el sindicat Manos Limpias a la Fiscalia, a banda de denunciar els aficionats per ultratge a Espanya, també assenyala el president de la Federació Espanyola de Futbol i la delegada del Govern a Catalunya, per no evitar-ho. “L’objectiu és tenir dos subjectes identificables perquè no poden identificar tot el públic”, explica el jurista. Albert Pons també considera poc probable que la denúncia prosperi, perquè “era impossible paralitzar els aficionats al camp perquè no xiulessin”.
