Xavier Aldeguer (Hospital Josep Trueta): “Som més bacteris que humans”

Tenim 1,1 bacteris per cada cèl·lula humana i el 90 % dels microorganismes del nostre cos es concentren en l’intestí, on formen el que s’anomena microbiota. Un ecosistema que conté tants bacteris com estrelles hi ha a l’univers conegut, però que en les darreres generacions està perdent biodiversitat a causa de l’impacte dels ultraprocessats en la dieta i hàbits de vida actuals com el sedentarisme o la falta de son. Per això, els especialistes recomanen descansar, fer esport amb moderació i tornar a una dieta mediterrània rica en fibres, que inclogui entre 20 i 30 vegetals diferents a la setmana.

“L’estrès és el gran disruptor, l’alteració del sistema nerviós que ens fa viure constantment en alerta és el gran problema de la majoria”, comenta la dietista nutricionista i PNI, Mar Sorlí, que des de la psiconeuroimmunologia tracta amb una visió holística persones que tot sovint no han trobat resposta als seus símptomes en el sistema de salut. El doctor Xavier Aldeguer, adjunt del Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Josep Trueta de Girona, coincideix que la medicina hauria de tenir en compte aquesta visió global del pacient: “Parcel·lar l’organisme ens ha permès avançar molt en determinades patologies dels òrgans, però pel camí ens hem oblidat d’un tot que és la figura humana i ara hem d’unir el puzle”.

En aquest sentit, Aldeguer recorda la importància de la connexió bidireccional que hi ha entre el cervell i el tub digestiu, i que la ciència ha demostrat que afecta fins i tot més enllà de l’àmbit gastrointestinal: “Hem obert la caixa de pandora i hem vist que es correlaciona amb patologies immunitàries, neurològiques, metabòliques i cognitives“. De fet, s’han trobat alteracions en la microbiota en casos de migranya, depressió, diabetis, TEA i psoriasi, entre d’altres, i això obre noves possibilitats de recerca per millorar la qualitat de vida dels pacients. “No estem tractant un budell, estem tractant una persona amb un budell”, afegeix.

Cap a una medicina de precisió

Sorlí i Aldeguer estan d’acord que el futur és anar cap a una medicina de precisió en què poden tenir un paper important els probiòtics i els prebiòtics. Els primers són éssers vius que podem introduir al nostre intestí per repoblar la nostra macrobiota, mentre que els segons són l’aliment que aquests microorganismes necessiten per viure. “Els trobem en l’alimentació, amb dietes riques en fibres i fermentats, i també en els suplements”, apunta Sorlí.

Però la seva eficiència depèn de poder-los personalitzar a través de proves que indiquin les necessitats de microbiota. “Hem de poder donar els probiòtics que són adequats per a cada pacient, que no seran els mateixos que necessita el del costat”, apunta Aldeguer, que està treballant en aquesta via des de l’empresa biotecnològica GoodGut. L’objectiu a llarg termini és que tant els test de disbiosi intestinal com els probiòtics siguin accessibles des del sistema de salut pública.