El nou subllinatge de la variant òmicron, l’òmicron sigil·losa (òmicron BA.2), ja s’està propagant a més de 40 països i també ha pogut arribar a Catalunya. La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha explicat que creu possible que ja hi hagi un o dos casos, que s’han de confirmar mitjançant la seqüenciació del virus. El viròleg del CReSA-IRTA Xavier Abad ha explicat que les primeres dades que arriben de països com Dinamarca, on ja suposa el 25 % dels casos, semblen indicar que és lleugerament més transmissible”, però “no està afectant el ritme d’hospitalitzacions”. Per això, pronostica que l’òmicron sigil·losa “no canviarà l’escenari“.

Segons Abad, tot apunta que, “a diferència del salt entre la variant delta i l’òmicron BA.1 [la majoritària ara mateix], entre l’òmicron BA.1 i la BA.2 [l’anomenada sigil·losa] el salt serà més petit”. De fet, insisteix el viròleg, “tot i que molt probablement esdevindrà majoritària, no canviarà l’escenari que tenim ara mateix”.

Abad dona per fet que aquesta subvariant ja és també a Catalunya i si no s’ha detectat diu és perquè, “a diferència d’altres països on se seqüencien entre el 30 i el 50 % dels casos, aquí no es fa així ni de bon tros“.

Per què s’ha anomenat òmicron sigil·losa?

L’òmicron BA.2 s’ha batejat com a òmicron sigil·losa perquè ha estat passant desapercebuda durant temps. Fins ara, quan es feia una PCR amb el reactiu de Thermo Fisher, “hi havia una reacció que fallava i permetia deduir que es tractava d’òmicron BA.1”, ha explicat Abad. D’aquesta manera, s’estava diferenciant de la resta de variants, com la delta, que sí que reaccionaven a aquest gen concret del virus.

Amb l’òmicron sigil·losa, en canvi, sí que es produeix aquesta reacció i, per això, “molt probablement s’estava confonent amb variants prèvies, com la delta”.