La mort tràgica de Wilson Pacheco a mans dels vigilants de seguretat de locals del Maremagnum va fer qüestionar la formació dels porters de les discoteques.

El gener del 2002 va aparèixer flotant al mar, davant l’estàtua de Colom, el cos sense vida del jove equatorià Wilson Pacheco. La nit abans l’havien apallissat i llançat a l’aigua, negant-li el socors.

En aquella època, el Maremagnum era un dels espais de moda de la nit barcelonina. Aquella nit, Pacheco i els seus amics van anar-hi de festa i van mirar d’entrar a la discoteca Caipirinha. Els nois anaven amb vambes i el porter els va negar l’accés al local per aquest motiu. Cal recordar que en aquella època era habitual que no es permetés l’entrada a les discoteques amb aquest calçat. Els nois i el porter de la discoteca van començar una discussió que va anar pujant de to, fins que Pacheco va llançar una ampolla de vidre al porter. Després va fugir corrent i el porter del Caipirinha i el del local del costat, el Mojito, el van perseguir. També s’hi va afegir un vigilant de seguretat del Maremagnum. Van recórrer uns 350 metres i a l’altura del pont del Maremagnum, un dels vigilants va atrapar Pacheco i li va donar un cop al cap. Aquí va començar una pallissa que va acabar sent mortal, amb cops a la cara, als genitals i a l’abdomen. Pacheco va quedar mig estabornit i un dels vigilants el va llançar a l’aigua, on va morir ofegat. Els testimonis van escoltar dues frases en boca dels vigilants que van ser definitives al judici: “Si aquesta rata sap córrer, també sabrà nedar” i “Jo, per un ‘sudaca’ no em llanço a l’aigua”.

Al judici, els dos porters i el vigilant del Maremagnum van ser condemnats a 13 anys per homicidi imprudent. Tota la prova de càrrec es va basar en les gravacions de les càmeres de seguretat.

El cas de Wilson Pacheco va reobrir el debat sobre el racisme, però també va posar en qüestió la formació dels vigilants de seguretat i, concretament, els porters de locals d’oci.