‘Crims d’odi: memòria de 25 anys d’oblit’ és el nom d’un treball d’investigació elaborat pels periodistes David Bou i Miquel Ramos i que recull la documentació i el mapa interactiu de les víctimes de delictes d’odi que hi hagut a tot l’estat entre 1990 i 2015. Un repàs històric i documentat a fons que es pot consultar amb tot detall al web Crimenesdeodio.info i que s’ha presentat aquest dimarts.
El recull de casos comença per l’assassinat de la transsexual Sònia, el 6 d’octubre de 1991 al Parc de la Ciutadella. I s’acaba amb el cas del 16 d’agost passa, en què un jove marroquí va morir a Totana (Múrcia) a causa d’una pallissa. En total, 86 casos que han provocat 88 morts, recollits amb tota la informació relacionada.
Segons el responsable del projecte, David Bou, l’objectiu és evitar que caiguin en l’oblit però, sobretot, evitar que es repeteixin. “Hem volgut posar llum sobre un tema silenciat. Hem elaborat un mapa interactiu perquè la gent ho pugui consultar i perquè la gent pugui participar-hi i aportar-nos casos nous que ens hagin passat desapercebuts o que apareguin de nou a partir d’ara.”
El recull s’ha fet a partir de la informació publicada als mitjans de comunicació sobre aquests casos, ja que els responsables del projecte no han pogut accedir a fonts oficials policials o judicials a l’hora d’estudiar-los. Molts dels casos, de fet, tenen les dades incompletes, un fet que també posa en evidència la manca d’informació que s’ha produït en moltes d’aquestes situacions.
Bou critica la falta d’un cens públic sobre aquest tipus de delictes, i que en molts casos no es fes cap seguiment del recorregut judicial. També assenyala que un delicte d’odi no afecta només la víctima sinó tot un col·lectiu, especialment les persones sense llar, els transsexuals, els homosexuals, els immigrants o les prostitutes.
Pel responsable de l’estudi, ja existeixen moltes eines que es podrien aplicar, fins i tot un article de la nova llei del Codi penal, però falta una voluntat explícita de fer visibles aquests crims motivats per l’odi, de manera que no es fa evident el problema que suposa i permet que els delictes d’odi quedin en la impunitat.
