El paper dels voluntaris va ser fonamental per poder dur a terme la consulta sobiranista del 10 d’abril del 2011, ara fa 10 anys. Les parades d’informació i de vot anticipat van lluir als carrers de la ciutat durant més de sis mesos. Sense gaires recursos econòmics ni mitjans de difusió, però amb moltes ganes, l’organització i tots els voluntaris van aconseguir sobrepassar totes les previsions de participació a la capital. “Va ser dur, però també va ser una experiència molt gratificant”, explica la Maria Rosa Bayà, una de les voluntàries. “Ens vam adonar que hi havia molta gent que tenia ganes de sortir al carrer a defensar el dret a decidir. Per a la ciutat va significar una sortida de l’armari massiva”, afegeix la Maria.

Organitzats per arribar a tothom

El factor més determinant, segons asseguren, va ser organitzar la consulta amb previsió. “Sabíem que no disposàvem de mitjans oficials per difondre-ho i tampoc teníem el suport de l’Ajuntament. Per això vam començar la campanya amb molta antelació”, ha explicat la Maria. Tenien com a objectiu fer arribar la informació als més d’1.420.000 ciutadans que estaven cridats a les urnes. En Jordi Redondo també va participar com a voluntari en l’organització de la consulta: “Érem una associació que actuava com a organitzadora d’un referèndum a la capital. Vetllàvem perquè el procediment fos transparent i participatiu. No fèiem campanya ni pel sí ni pel no, l’objectiu era que hi participés el màxim de persones possible”, comenta.

Per organitzar la campanya es van fixar en models d’arreu del món. “Ens vam adonar que els països que feien consultes no les feien en un sol dia. Es basaven en el vot anticipat”, ha explicat en Jordi. De fet, el vot anticipat va ser determinant, no només perquè va tenir pes en l’escrutini final, sinó perquè les parades de votació a peu de carrer els van donar visibilitat durant els mesos previs a la consulta.

L’apoderament de la ciutadania

Els voluntaris coincideixen que la jornada de votacions del 10 d’abril va ser una gran mostra d’apoderament de la ciutadania. Asseguren que per primera vegada van sentir que, si el poble s’organitzava, “no necessitaven el suport de les forces polítiques”. Recorden com alguns partits s’hi van mostrar contraris. “Si al final una associació de voluntaris generava malestar o odi en alguns partits polítics, significava que alguna cosa no anava bé en aquest país”, ha comentat en Jordi.

Presumeixen, a més a més, que amb aquella consulta van contribuir a normalitzar el terme d’autodeterminació a la capital, “a Barcelona, semblava que encara costava poder parlar-ne obertament en converses de carrer”, diuen. La instal·lació de les parades va generar, expliquen, converses i debats entre veïns i voluntaris “alguns hi estaven a favor i d’altres ens discutien l’opció de fer el referèndum, però es va generar interacció”.