Imatge de l'autor/a
Andrea Cuerva Bonich
Imatge de l'autor/a
Guillem González Claramunt
Escolta aquesta notícia

Quaranta anys després de l’elecció de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de l’any 1992, tres voluntaris olímpics han passat pel bàsics per explicar la seva experiència i les emocions que van viure durant les poc més de dues setmanes que van durar els Jocs. Un període de temps curt que va marcar les vides de desenes de milers de voluntaris que hi van participar.

En el cas de Francesc Flotats, Mònica Garcia i Ferran Prats, a més, han continuat col·laborant com a voluntaris en diferents esdeveniments esportius celebrats a la ciutat de Barcelona fins avui.

Ferran Prats, portador de la flama olímpica

El Ferran va desenvolupar diverses tasques durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Va ser el portador de la flama olímpica, però a més va participar de la cerimònia d’inauguració. Els de Barcelona, però, no van ser els seus únics jocs olímpics com a voluntari. Els van seguir els d’Atenes, els de Rio i, finalment, els de París. 

“Era impressionant“, ha afirmat emocionat en Ferran, que ha assegurat que els únics jocs olímpics que s’han assemblat als de Barcelona eren els de Pequín, un dels que ha viscut com a espectador. “Veies la gent i l’emoció”, ha relatat. 

Mònica Garcia, assistent de premsa

La Mònica va ser destinada a la vila olímpica de Montigalà, on va dur a terme tasques d’assistent de premsa. “Jo era estudiant i treballava alhora, així que vaig triar aquella seu perquè m’agafava a prop de la feina”, ha explicat que era l’encarregada d’acomodar els periodistes als seus allotjaments i ajudar-los en tot allò que necessitessin. “Va ser tot un aprenentatge, una experiència molt maca”, ha afegit. 

Avui dia, la Mònica segueix de molt a prop les olimpíades, però ara a través de la televisió. “Intento veure els esports que més m’agraden, però sempre que hi ha unes olimpíades estàs pendent per veure els resultats dels nostres“, ha conclòs.

Francesc Flotats, suport als atletes

El Francesc va ser d’aquells afortunats que van poder estar en contacte directe amb els atletes de la Vila Olímpica. Ha explicat que va tenir “poca relació amb els atletes d’elit, que anaven a la seva perquè havien d’entrenar”. En canvi, amb els atletes que quedaven eliminats hi va tenir molt més contacte: “Tenien l’estança pagada, hi parlaves i sorties amb ells de nit”, ha recordat.

“Cada cop costa més trobar voluntariat”

Un dels temes que s’ha posat en relleu és la falta de voluntariat. “Cada cop costa més trobar-ne”, han afirmat tots tres. “Trobar gent que doni a canvi de res és difícil“, ha afirmat en Francesc. El voluntari explica que a través de l’entitat Voluntaris 2000 es busca la implicació de joves visitant instituts i col·legis, entre d’altres. “Les prioritats canvien. Ens estem tornat una societat més egoista i molt més pendent del mòbil“, ha detallat la Mònica.

Recupera la taula dels voluntaris olímpics