“Soroll, cotxes, fums… era bastant desagradable”. És la descripció que Félix Perales fa de com ha estat viure els darrers 47 anys a casa seva, en un edifici de la Gran Via que mira cap a la plaça de les Glòries.
Aquestes cinc dècades, recorda, venen marcades “pel fet de ser l’entrada de Barcelona, on es formaven embussos de trànsit terribles”. Tan hostil era viure en aquest ambient que en Félix reconeix que, a la família, havien debatut sovint “si canviar de pis” i anar “a viure en un altre lloc”.
És per això que, com en Félix, molts veïns van tancar les terrasses i els balcons, “per buscar l’aïllament” i eliminar el soroll.
De parc a nus viari
Àngela Granado, veïna de l’edifici, encara recorda com era la plaça de les Glòries prop de 50 anys enrere: “Hi havia una plaça enjardinada, amb un petit llac, tot molt verd i florit”. Però també recorda, amb disgust, el nus viari que va venir després.
“No ens va agradar gens”, explica, “perquè implicava conviure amb soroll, amb pol·lució i amb una barrera física que t’impedia moure’t d’un barri a l’altre”, recorda. De fet, concreta que després dels viaductes “van posar el patracol de rotonda, que no era més que ciment i més ciment”, referint-se al tambor viari construït pels Jocs del 92.
“El barri ha fet un canvi brutal”
Tot va començar a canviar el 2014, amb l’enderroc del tambor viari, que va deixar pas a una gran àrea, tota en superfície, que, d’entrada, eliminava totes les barreres físiques anteriors. Amb la urbanització posterior fins a arribar al parc que és avui en dia “el barri ha fet un canvi brutal“, reconeix Àngela Granado.
Ara, “creuar el parc de les Glòries i anar al centre comercial o baixar a la platja no té color“, diu Granado. Félix Perales admet que “sortir al carrer i trobar-t’hi arbres o un passeig agradable no té preu“.
Cronologia de la transformació perpètua
Perpètua. Aquesta és la paraula que pot descriure com ha estat, històricament, la transformació de la plaça de les Glòries des que Ildefons Cerdà va planificar-la a l’últim quart del segle XIX. Després de les obres que van implicar, a grans trets, l’arribada del ferrocarril a finals de segle i el perllongament del metro ben entrat el següent, el segle XX es pot resumir així:
- Dècada del 1960: construcció del primer viaducte, que unia la Gran Via amb l’autopista del Maresme.
- 1973: construcció del segon viaducte, que afavoria l’entrada de vehicles a la ciutat.
- 1986-1989: demolició dels viaductes.
- 1990-1992: construcció del tambor viari, dissenyat com a rotonda elevada, per fer fluida l’entrada a la ciutat.
- 2014: enderroc del tambor viari.
- 2017: construcció del túnel viari, que afavoreix una entrada pacificada de vehicles a la ciutat.
- 2019-2021: urbanització de la banda muntanya, amb la creació del Parc de les Glòries i la Gran Clariana i la remodelació de la Meridiana.
- 2022: urbanització de la banda mar, amb la creació d’espais verds i la remodelació de la Diagonal.
- 2023: urbanització de la zona central, amb la unió de les dues àrees remodelades a banda i banda del túnel.
