En Jesús Vera treballava de metge d’urgències i del SEM a l’Hospital General de Vic quan, durant la segona onada de la covid, es va contagiar. Poc s’imaginava llavors que mai tornaria a la feina. La seva malaltia va acabar desembocant en una covid persistent de la qual no s’ha recuperat. “Vaig passar una pneumònia i una pericarditis. Però el que més m’ha afectat és una encefalitis que m’ha provocat dificultats en la parla”, explica. De fet, fins i tot, ha perdut la capacitat de parlar català i anglès, concreta.
La Begoña Pugés també es va contagiar a la feina, juntament amb altres persones. En el seu cas va viure amb angoixa el fet de veure que tothom s’anava recuperant menys ella. Els seus símptomes persistents són diversos, però n’hi ha un que és el que més la incapacita, sobretot quan pateix un brot. “Per mi el més invalidant és la fatiga, però també pateixo dolors musculars i boira mental, a més d’una inflamació general”.
Aquest 15 de març fa exactament cinc anys que van diagnosticar la covid a en Carles Cárcamo. Es va contagiar en una fira de vi, el sector on treballa. “Érem 1.000 persones escopint vi, una bestiesa si ho mires en perspectiva”, explica. “La caiguda a l’infern” va arribar al cap de dos anys quan es va tornar a infectar i els símptomes que encara pateix van arribar l’un darrere l’altre: “No tinc gust, tacte, he de caminar amb bastó i en alguns moments he anat en cadira de rodes”, diu.
“Ens sentim abandonades”
Segons relata la Begoña, quan els malalts amb covid persistent tenen un brot o una urgència derivada de la malaltia, es topen “amb molta negació i incredulitat per part del sector sanitari”. “Ens sentim molt abandonades”, assegura. S’ha trobat que, sovint, s’atribueixen els símptomes “a problemes comuns de les dones de certa edat”.
Per a en Jesús la situació actual, en què ja no es fan tests poblacionals per detectar la covid, demostra que la malaltia “ha passat de moda”. Això el preocupa perquè pot desembocar en més i més persones que, com ell, pateixen la covid persistent. “Es calcula que un de cada quatre tindrà símptomes persistents, això són milions i milions de persones arreu del món”, remarca.
Acomiadaments irregulars i judicialització
Moltes persones que pateixen covid persistent tenen problemes a les feines a llarg termini. En el cas del Carles, un comitè mèdic li va denegar la incapacitat i el van obligar a tornar a una feina que ja no podia fer. “L’empresa em va acabar acomiadant”, explica. Això el va dur a denunciar la Seguretat Social, però es troba amb una situació complicada: “El meu atur s’acaba molt abans de la data del judici”. “El mateix sistema m’obliga a buscar una feina per subsistir, però si ho faig em diran: veu com pot treballar?”, denuncia.
