Simulacre de selectivitat
Foto: Laura Busquets (ACN)
Escolta aquesta notícia
La Selectivitat 2026, marcada per la visita del papa: "Que tothom es desplaci amb antelació" | estudiants, papa Lleó XIV, selectivitat, universitatsAfegeix betevé com a font preferida

Els exàmens de la Selectivitat 2026 sempre generen força nerviosisme als estudiants, que es juguen en tres dies l’accés a la carrera desitjada. Aquest any, a més, s’hi haurà d’afegir un element més de neguit. La coincidència amb la visita del papa Lleó XIV el 9 i 10 de juny, els dos primers dies de proves, comportarà algunes dificultats afegides, especialment pel que fa a la mobilitat. Per això la recomanació de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, és clara: “Que tothom que hagi de moure’s per Barcelona, ho faci amb cert temps d’antelació”. Això és perquè el dispositiu de seguretat comportarà restriccions.

Tot i això, subratlla que les proves d’accés a la universitat (PAU) es faran amb “normalitat i tranquil·litat”, ja que la previsió és que durant els actes públics del pontífex els alumnes ja seran a l’aula o hauran acabat. A banda, afegeix que s’ha reforçat el transport públic per facilitar la mobilitat i que hi ha un diàleg permanent amb el Departament d’Interior perquè la visita no interfereixi en l’avaluació.

Aquest 2026 la matriculació a les PAU ha assolit un rècord amb 45.821 inscrits al conjunt de Catalunya, 1.500 més que el curs passat. A Barcelona afrontaran les proves 16.000 alumnes i s’habilitaran 20 centres d’examen: 11 a la zona universitària de la Diagonal, dos a l’àrea del centre i set més en altres àrees.

Prova pilot amb detectors anticòpia

Una de les novetats destacades d’aquesta edició serà la incorporació de detectors de freqüència als centres d’examen, en una prova pilot que es fa també a altres comunitats autònomes. Totes les universitats en tindran i permetran fer controls aleatoris a les aules per detectar si hi ha qualsevol tipus de senyal o transmissió (wifi, bluetooth o d’altres).

La Generalitat recorda que els dispositius com rellotges digitals, auriculars, mòbils o ulleres intel·ligents ja estaven totalment prohibits fins ara, i assegura que els nous detectors no responen al fet que s’hagi enxampat mai cap estudiant copiant, sinó que són un “element dissuasiu perquè els estudiants tinguin totes les garanties de realitzar les proves en igualtat d’oportunitats”.

A més, s’ha modificat el reglament, de manera que si es detecta un alumne fent ús fraudulent d’un dispositiu electrònic no autoritzat se li posarà un zero a l’examen, i s’elevarà el cas a la Comissió de les PAU, que podrà decidir si s’invalida tota la prova.

Sense canvis a les proves

A les PAU d’aquest curs es manté el mateix model d’examen que es va estrenar l’any passat, més competencial i menys memorístic, i amb menys opcionalitat. També es manté la penalització per les faltes, ja siguin d’ortografia, gramaticals o de lèxic, en aquelles matèries que requereixin redacció de textos.

En les assignatures de llengües —Llengua i Literatura Castellanes, Llengua i Literatura Catalanes, Literatura Castellana i Literatura Catalana—, es podran descomptar un màxim de dos punts en tot l’examen per les faltes, i en la resta de matèries —com llengües estrangeres, Història o Arts Escèniques, entre d’altres—, les faltes podran baixar fins a un 10 % de la puntuació de cada pregunta que requereixi una certa redacció.

2400 docents entre vigilants i correctors

Totes les xifres de les PAU són massives: 264 professors de secundària i universitats han preparat 175 exàmens (cinc per a cadascuna de les 35 matèries), i en total es faran més de 245.000 exàmens en unes 1.500 aules.

A banda, 2.400 docents més participaran com a vigilants a les aules o en la correcció de les proves, que s’hi han presentat de forma voluntària, però amb una remuneració que aquest any s’ha incrementat un 20 %. Universitats afirma que no ha detectat cap dificultat per captar aquests voluntaris, tot i el context de vagues i protestes de docents.