BÀRBARA POLO, dissenyadora resident a Melbourne "Tothom en parla! Aquí el que passa és que molta gent no té ni idea i ve aquí en plan 'tierra prometida', i després s'enteren de tot el problema. És super complicat i és la conversa que tens amb tots els catalans i espanyols que estam aquí. Quin visat tens, per quant de temps?" "Austràlia és un país que es viu molt bé, però les autoritats australianes són molt exigents amb el tema dels visats, hi ha diferents visats de diferents tipus tots valen per diferents coses, i el tema del Work and Holiday que s'acaba d'aprovar ara és un bon principi però no és la solució per la gent que vulgui venir aquí perquè n'hi ha molt poquets, 500 només són molt pocs." "Què s'està venent realment a Espanya? Perquè realment la gent es pensa que aquí, arribes i casi et donen una casa, com en les pelis. I no, és molt difícil" "Està molt bé i s'hi viu molt bé, però necessites unes condicions prèvies que és un visat i una feina i si no tens això, hi ha gent, en aquests moments hi ha catalans i espanyols que ho estan passant malament"

Obtenir un visat per treballar a Austràlia és una autèntica obsessió per a molts espanyols i catalans que viuen als antípodes. Ho expliquen amb detalls dues joves que treballen al país. Bárbara Polo, que va arribar a Melbourne fa un any i mig, treballa com a dissenyadora de roba per a una empresa australiana. La periodista Laura Millán Lombraña viu a Sidney, des d’on escriu per a un diari australià i treballa com a corresponsal per a diversos mitjans catalans i espanyols.

“Els espanyols fan servir més aviat el visat d’estudiant, que t’obliga a pagar una inscripció per a algun curs i treballar 20 hores per setmana”, explica Millán. “És un cercles viciós, perquè acabes treballant de cambrer, a la mina o a la construcció per pagar aquests estudis, que no et són pas útils” afegeix. “Aquests cursos d’anglès els anomenem ‘pagavises!”, afegeix Polo. “No sé què els venen a Espanya però els joves arriben aquí i gairebé creuen que els donaran feina i casa! És clar que hi ha una bona qualitat de vida, però només si tens una bona feina, i per al tema del visat, millor si et patrocina una empresa local”, conclou.

Segons Millán, actualment “hi ha una onada d’immigració impressionant, només comparable a la dels anys 50 o 60”, que es troba amb moltes dificultats per regular la seva situació un cop és al país. Aquest obstacle desapareixerà parcialment e2015, quan entri en funcionament el visat Work and Holiday, i del qual podran gaudir 500 persones. El document té alguns requisits: tenir entre 18 i 30 anys, un nivell bàsic d’anglès, dos anys de carrera universitària i demostrar que es tenen diners estalviats.

Així, a partir de l’any vinent els ciutadans de l’estat espanyol es podran equiparar als seus companys europeus, procedents de països on ja està en vigor el visat.