Una dona és víctima de violència masclista quan és objecte d’actes de violència física i també psicològica per part d’un home. Aquests actes inclouen amenaces, coaccions, privació de llibertat o atemptats a la llibertat sexual, entre d’altres. Tots aquests casos són denunciables, però el procés judicial sovint no és fàcil per a la víctima.

En quins casos la dona està desprotegida davant d’un cas de violència masclista? L’advocada de Nèmesi especialitzada en gènere, Carla Vall, explica situacions de dificultat amb què una víctima es pot trobar a l’hora de denunciar.

1. Estigma social i judicial cap a les dones

Gran part de la societat té concebut que si la dona no presenta cap denúncia, no és víctima de violència masclista. Tampoc no ho és si denuncia però finalment no guanya el judici. En aquest últim cas, molta gent pot pensar que la dona ha presentat una denúncia falsa. Carla Vall creu que hi ha un estigma social cap a les dones que decideixen engegar el procés judicial. “D’alguna manera, se sanciona el fet de ser dona i de patir violència masclista“, explica.

2. Justificacions alternatives

Hi ha un pacte de silenci que envolta les violències masclistes, segons Carla Vall. A la víctima se l’acusarà de mentidera i de denunciar per diners, per mania o per gelosia. “No suportem que l’agressor, un amic, un company de feina o un familiar, a més de ser bona persona, també és una persona capaç de cometre un delicte“. És a dir, sempre hi haurà una explicació alternativa que tindrà més pes que l’agressió en si mateixa. Aquest estereotip, diu l’advocada especialitzada en gènere, perviu als jutjats.

3. Pressions per retirar la denúncia

No és fàcil que la víctima vulgui denunciar: casos mediàtics com el de La Manada poden ser un obstacle perquè la víctima no vulgui recórrer a la via judicial. Si finalment presenta una denúncia, la víctima pot rebre pressions judicials per retirar-la. “Es poden establir patrons de conducta en diversos operadors jurídics que fan que les dones inclús acabin retirant la denúncia.”

4. Ordres d’allunyament caduques

Les ordres d’allunyament no són de per vida: tenen una data de caducitat, que depèn del delicte comès. Durant el període d’aquesta mesura judicial s’espera que la víctima hagi deixat de patir danys emocionals i hagi pogut refer la seva vida. “Les ordres de protecció actuals són un paper que no garanteix que l’home no s’acosti ni a la dona ni als fills”,  explica l’advocada Carla Vall. “És un mandat que només diu que no pots acostar-te a la víctima o que no pots comunicar-te amb ella, res més”.

En els casos més greus detectats pels jutges s’estableixen polseres per a les ordres d’allunyament. Aquests objectes detecten quan hi ha una aproximació entre l’agressor i la víctima i n’informa. Tot i això, Vall recorda el cas d’una polsera que no es va activar correctament i que va acabar amb l’assassinat de la dona. Segons l’advocada, calen repensar els sistemes de protecció per veure quin és el més efectiu, aquell que pugui garantir la recuperació del dia a dia de les dones.

5. Manca de formació en gènere dels jutges

“Se’ns està ensenyant que ser dona és una sanció en si i que estem en una situació estructural de violència.” Per això, moltes juristes i l’Institut Català de la Dona creuen que és imprescindible formar en gènere els juristes. “Els professionals han de tenir la capacitat d’entendre les reaccions de la víctima o l’estrès posttraumàtic”, diu l’advocada Carla Vall.

6. Debat sobre la violència o intimidació

La reforma del Codi penal és un dels debats originats després de sentències polèmiques com la de La Manada. En aquest cas, el tribunal va condemnar els acusats per abús sexual i no per agressió sexual. Legalment, la diferència rau en si s’atempta contra la llibertat sexual d’algú “amb violència o intimidació” (agressió sexual) o no (abús). Això és una “perversió jurídica”, segons l’advocada Carla Vall.

Molts casos en què la víctima anava beguda o drogada, el jutge ha sentenciat que la víctima no va oposar-se suficientment com per considerar-ho una agressió sexual. A més, la víctima sap què li pot passar si no accedeix a tenir sexe amb ell. Això, diu Vall, no evita en cap cas que segueixi sent una agressió sexual.