Denúncies en augment

Segons dades de la Fiscalia de Menors, el nombre de denúncies per violència de fills a pares ha crescut molt en els darrers anys. El 2006 només 2.000 famílies van acudir a la justícia, mentre que el 2013 ho van fer 9.000. La fiscalia, a més, calcula que només el 10% dels pares que són víctimes s’atreveixen a denunciar perquè se senten molt frustrats i tenen sentiments de vergonya i de por.

Casos de violència transversal

El director clínic d’Amalgama-7, Jordi Royo, explica que la violència filoparental “no és un tema marginal” que es produeix en families desestructurades sinó que “és un fenomen molt transversal”. No hi ha un perfil concret de model familiar sinó que es produeix diàriament, “en famílies molt normalitzades i també amb pares de professions diferents”.

Maltractament progressiu

Els experts afirmen que la majoria dels casos comencen després d’algun tipus d’addicció com les drogues, les noves tenologies o fins i tot la compra de roba. En aquests casos, els adolescents necessiten diners per aconseguir el que volen i els problemes comencen quan no els tenen.

Hi ha dos tipus de violència filoparental, la física i la psicològica, i en aquest darrer cas es diferencia entre la verbal (insults o amenaces) i la no verbal (gesticulacions o desobediències). Pel que fa a la violència física, es produeix quan hi ha una agressió de més o menys contundència dels fills cap als pares.

Es tracta d’un procés adaptatiu progressiu que comença amb una desobediència, dóna pas a una queixa o un insult, després es trenquen objectes i finalment arriba l’agressió física, que pot ser esporàdica o freqüent. En la majoria dels casos, Royo explica que la violència es produeix progressivament, els pares “no són gaire conscients d’aquest maltracte” i s’hi adapten.

Teràpia en família

Els centres d’internament com Amalgama-7 destaquen que és important treballar conjuntament amb els joves i la resta de la família amb l’objectiu de millorar la vida de pares i fills.

La Carme Navarro, que ha viscut casos de violència filoparental, explica que van demanar ajuda als professionals quan van descobrir que el seu fill “estava consumint drogues” i es va convertir en una persona molt introvertida. “Et sents absolutament inútil i absolutament que no saps què fer en cap moment i que no saps què fer amb el teu fill”, confessa la Carme. Per aquesta raó, remarca la necessitat de l’ajuda professional per veure “que no ets culpable de res”.