La causa d’aquest ambient tan temperat han estat els vents aponentats que ens enviava una gran pertorbació atlàntica centrada a l’entorn del Regne Unit.
Els vents de ponent arriben reescalfats i secs a la costa mediterrània. Aquest fet implica que les temperatures es disparin i que es puguin superar els 20 graus, fins i tot en ple hivern. Aquest fenomen té molta relació amb el relleu.
Aquests vents de l’oest, que arranquen de l’oceà Atlàntic, arriben inicialment carregats d’humitat i amb menys temperatura a les costes de Portugal i de Galícia. Allà afavoreixen les precipitacions, que poden ser fins i tot abundants. A mesura que els vents van entrant cap a la Meseta van perdent humitat de forma gradual. Tot i això encara en porten prou com per continuar deixant precipitacions. És quan topen amb el sistema Ibèric, i posteriorment amb les serres litorals, quan perden de forma progressiva el contingut d’humitat i es van reescalfant. Com més “barreres orogràfiques” es troben, més es reescalfen. És per aquest motiu que, en aquestes situacions, ciutats com Barcelona, València o Alacant poden tenir registres tèrmics molt més alts que altres ciutats anàlogues situades a les costes atlàntiques.
