En navegar per Internet estem acostumats a clicar, arrossegar, escriure… moltes possibilitats d’interacció que normalment desapareixen en el moment en què reproduïm un vídeo. Però a la xarxa hi ha cada cop més i més variades experiències de vídeos interactius, en què l’espectador participa activament abans, durant o després de la reproducció.

Vídeos personalitzats

La primera modalitat de vídeo interactiu és aquella en què, mitjançant un formulari previ, l’usuari introdueix un text o puja una imatge al web. Les dades s’integren dins del vídeo i converteixen qui el mira en el seu protagonista. Per exemple, en aquest web creat per les eleccions presidencials nord-americanes de 2008, només cal teclejar el teu nom per convertir-te en el candidat revelació sorgit de la xarxa. Almenys així és com et presenta el reportatge en vídeo que pots veure després -i reenviar a qui vulguis- amb imatges de tot el material propagandístic de la teva pròpia campanya. El canal News3 i el corresponent portal de notícies iNews3 no existeixen, tot plegat era una creació de PalTalk, un servei de videomissatgeria instantània.

Però el vídeo pot resultar encara més versemblant si inclou imatges de l’usuari. El web ‘Je tue un ami’ t’envia un missatge dient-te que estàs mort, t’ensenya l’assassinat (la víctima té la teva cara) i et convida a investigar-ho mitjançant un joc de pistes. L’autor intel·lectual del crim és algú dels teus contactes que, prèviament, tria el sicari i facilita la teva foto i adreça de correu electrònic. Tot plegat és una campanya interactiva per al canal de crims i suspens 13ème Rue, que ha rebut el premi Webby d’enguany en la categoria de vídeo interactiu.

També inclouen la foto del petit destinatari els videomissatges que envia el web Navidades Sorprendentes. Els Reis d’Orient o el pare Noël feliciten el nen o nena per haver-se portat bé, acabant-se el menjar o fent els deures, per exemple. Després, segons allò que han indicat els pares, li diuen allò en què hauria de millorar i prometen dur-li els regals que ha demanat. El web, creat per dues marques de joguines i de contes infantils interactius, genera també cartes i felicitacions per escrit.

inews3

El teu carrer

‘We Used To Wait’ és una cançó del darrer disc dels canadencs Arcade Fire que evoca una adolescència llunyana en un barri perifèric. El vídeo musical interactiu, titulat ‘The Wilderness Downtown’, la recrea amb imatges del carrer on vas créixer, tal com apareix a Google Maps i Street View. Només cal introduir-hi l’adreça i donar-li al “play” perquè la cançó comenci a sonar alhora que es combinen hàbilment imatges d’un noi corrent per un carrer i panoràmiques del teu carrer.

Tot plegat funciona amb diferents finestres del navegador, que es van obrint i tancant al ritme de la música, mentre el grafisme unifica aparentment tot el conjunt. El creador de l’interactiu, Chris Milk, ha col·laborat amb Google per treure tot el partit de l’HTML5, el nou estàndar web, que obre també noves possibilitats per dotar d’interactivitat el vídeo en línia. De moment, la majoria dels interactius que trobem a la xarxa estan fets amb Flash. És el cas de l’anterior vídeo musical interactiu d’Arcade Fire, titulat ‘Neon Bible’, on el protagonista respon a les accions del ratolí de l’usuari.

191110wildernessdowntown

Un altre vídeo musical que incorpora dades externes relacionades amb l’espectador és el de la cançó ‘You Make Me Feel’, de Mike Milosh. Abans de carregar-se, ‘The Unseen Video’ detecta la posició geogràfica de l’usuari, llegeix la informació meteorològica d’una estació propera i adapta els colors al temps que fa en cada moment, en cada ciutat. Els seus creadors diuen que no hi ha dues reproduccions iguals i que el vídeo copsa com cap altre l’ambient -si més no meteorològic- de qui el mira.

Tria la teva aventura (en vídeo)

A banda de les infinites possibilitats que ofereixen els interactius creats en Flash o HTML5, hi ha una opció més senzilla per implicar l’espectador en el desenvolupament d’una història: publicar-la per parts i deixar que, en acabar la primera, l’usuari pugui triar entre diferents opcions, que al seu torn el conduiran a trames diferents a partir de la mateixa història. L’opció d’incloure comentaris i links a sobre dels vídeos, que l’any passat va incorporar YouTube, permet encadenar totes les seqüències que faci falta amb la participació de qui s’ho mira. Novament, la tecnologia sobre la que funcionen tots aquests botons és Flash, però el sistema es podria fer funcionar també amb links convencionals situats al costat del reproductor.

Així, amb molts petits vídeos es poden explicar grans històries. Només amb set vídeos pujats a YouTube i vinculats entre ells, aquest prestidigitador ens fa un joc de cartes on sembla que realment triem una amb el ratolí. Hi ha molts altres exemples d’usos d’aquesta interactivitat a l’abast de tothom a la plataforma YouTube.

L’usuari davant la càmera

Molts internautes naveguen pel web amb una càmera al davant: la webcam de l’ordinador pot servir per tancar el cercle de la interactivitat en vídeo mitjançant Internet. Les videoconferències que ofereixen els serveis com Skype són pura interacció en vídeo entre usuaris, però també hi ha qui n’ha volgut treure partit d’una forma creativa, més enllà de la simple funció de la comunicació cara a cara.

mentos+

La promesa d’interactivitat pot resultar enormement atractiva per a l’usuari. La “kisscam” dels caramels Mentos ja no està en línia, però una pàgina de demostració dels creadors d’aquesta campanya ens permet descobrir com funcionava. Per demostrar la frescor que deixen aquests caramels a la boca, el web oferia al visitant -evidentment masculí- la possibilitat de fer un petó als llavis d’una model en vestit de bany a qui prèviament havia donat un Mentos amb el ratolí. Quan ella s’apropa a la pantalla, els seus llavis segueixen efectivament els de l’espectador, que es mou davant la seva webcam mentre, en el món real, acaba petonejant amb passió la pantalla de l’ordinador.