La sentència del judici del procés està a punt de fer-se pública. Al marge d’altres aspectes, el veredicte resoldrà una de les qüestions essencials: sortiran lliures els empresonats o hi haurà condemna de presó?
El 16 d’octubre del 2017, per ordre de l’Audiència Nacional, es van empresonar els presidents de les entitats sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i el 2 de novembre, part del govern Puigdemont: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila —en el seu cas, només hi va passar una nit. El Suprem també va enviar a presó l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Primer només per una nit, tot i que el jutge Pablo Llarena després la hi va tornar a enviar juntament amb Turull, Rull, Romeva i Bassa.
Per tant, nou dels investigats que van seure al banc dels acusats ja han passat gairebé dos anys en presó preventiva. Què els ha passat durant aquest temps?
Permisos
Al llarg dels gairebé dos anys de presó provisional, els presos han sol·licitat permisos personals a la junta de tractament dels centres penitenciaris i al Tribunal Suprem. En el cas de Joaquim Forn, l’alt tribunal va acceptar que anés fins a l’Ajuntament per recollir les credencials i assistir al ple d’investidura, mentre que va rebutjar que assistís al ple del cartipàs.
El Suprem també va concedir un permís a Josep Rull per poder acompanyar el seu fill durant una operació; Jordi Turull va visitar el seu pare a l’hospital, que estava ingressat per una malaltia greu; Jordi Cuixart va assistir al naixement del seu fill i Carme Forcadell va poder sortir unes hores per conèixer el seu net.
Tres campanyes electorals investigats
Els líders independentistes han viscut des de la presó tres campanyes electorals: la primera, la de les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017, que Turull, Rull, Romeva, Mundó, Bassa i Borràs van viure en llibertat provisional.
Després, els comicis al Congrés i al Senat del 28 d’abril del 2018, en què alguns van ser caps de llista i diputats per ERC i JxC i immediatament van ser suspesos com a diputats. I finalment les eleccions municipals i europees del 26 de maig, en què Joaquim Forn va sortir escollit regidor de Junts per Catalunya a l’Ajuntament. Ni Forn ni cap dels presos no van poder participar de forma presencial en cap acte de campanya. El Suprem només els va autoritzar a fer videoconferències des de la presó.
Tres trasllats Madrid-Catalunya
Els nou presos independentistes han viscut tres trasllats entre Madrid i Catalunya. El primer va ser l’estiu del 2018 cap a Catalunya, un cop el Suprem va tancar la investigació i els va dur a judici. Els homes, que eren a la presó d’Estremera, van ingressar a la presó de Lledoners, i les dones, que eren al centre penitenciari d’Alcalá-Meco, van anar a la presó de Puig de les Basses (Figueres) en el cas de l’exconsellera Bassa, i a Mas d’Enric (el Tarragonès) pel que fa l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
El segon trasllat es va produir a principis de febrer. Pocs dies abans de començar el judici al Suprem, la Guàrdia Civil els va traslladar a Madrid: els homes a la presó de Soto del Real i les dones a Alcalá-Meco, on van estar privats de llibertat mentre va durar la vista.
Finalment, el tercer trasllat va tornar a ser cap a Catalunya quan va acabar el judici. En els tres casos, han viatjat dins un autobús amb el logotip de la Guàrdia Civil.
