Després d’any de silenci, les víctimes d’abusos sexuals comesos per persones vinculades a l’Església disposaran d’una plataforma per denunciar els fets i tindran dret a una reparació moral i una indemnització econòmica. Són els detalls de l’acord entre la Conferència Episcopal i el Govern espanyol que permetrà també impulsar actes de reconeixement.
La valoració respecte a aquest mecanisme, però, divideix víctimes i entitats. Totes valoren que pot suposar un pas endavant, però amb matisos i dubtes sobre com s’aplicarà. Entre els defensors del projecte, Manuel Barbero, pare del primer alumne que va denunciar abusos als Maristes i president de la Fundació Mans Petites. Subratlla que després d’anys de “negació” i de tancar “acords silenciats en despatxos”, ara les víctimes tindran dret a reparació.
L’Església rescabalarà les víctimes
Barbero destaca també que l’acord ha de permetre fer una radiografia dels abusos en els últims anys i fa una crida a les víctimes a sumar-s’hi: “El moment és ara”, conclou. Defensa les negociacions dutes a terme amb el Vaticà per part del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, per aconseguir que l’Església pagui i repari. I conclou: “Això és el màxim que es pot aconseguir ara, cal que se’n faci difusió i que les víctimes se sumin a la comissió”.
El nou protocol, que entra en vigor el 15 d’abril, obre massa interrogants per a una altra part de les víctimes. Miguel Hurtado, que va denunciar abusos comesos per un monjo de l’abadia de Montserrat, creu que és poc concret. Qüestiona que no fixin els criteris per avaluar els danys i que no s’hi concreti la quantia econòmica que poden rebre les víctimes. Considera que “no hi ha garanties” que les víctimes rebin les indemnitzacions “proporcionals”. Tot i això, apunta que pot suposar un pas endavant, però alerta que pot generar frustració si “les coses no es fan bé”.
Experts analitzaran els casos
Les víctimes podran acudir al nou mecanisme fins i tot si ja han denunciat en algun altre àmbit com la justícia. Com que no es fixen mínims ni màxims d’indemnitzacions, l’última paraula la tindran al Defensor del Poble, que a través d’una unitat específica i amb suport d’experts, avaluaran els casos. El nou protocol fixa que, independentment del camí judicial, la reparació a les víctimes podrà ser “simbòlica o restaurativa”.
