Afegeix betevé com a font preferida“Era mala estudiant, em saltava classes i sortia de bars per Barcelona”, recorda la Consuelo García del Cid Guerra, qui també assegura que la seva mare era tremendament castrant. Tenia 16 anys quan la seva família va decidir ingressar-la en un reformatori del Patronato de Protección a la Mujer. “Vaig plorar d’una manera brutal, creia que em moria. Mai més he tornat a plorar així”.
Els reformatoris del Patronato estaven dirigits per diferents congregacions religioses. Allà hi arribaven noies molt joves considerades rebels o esgarriades, dones que no complien amb la moral que marcava el franquisme, però també joves violades pels pares o directament dels orfenats. En alguns casos eren les famílies qui en demanaven l’ingrés, com el de la Consuelo. “Érem les pitjors tractades perquè deien que veníem de bones famílies, que ho teníem tot i ens havíem torçat“, afirma.
Obsessió per la neteja i treballar sense cobrar
La rutina estava marcada pel control i la disciplina. Part del dia el passaven fregant. “La neteja es vivia de forma obsessiva”, afirma la Consuelo, que encara té lesions de tant abrillantar el terra amb draps sota els peus. També passaven hores als tallers de confecció, de nines o brodat. Hi treballaven sense cobrar res.
Ella va ajudar moltes noies a escapar del reformatori de Madrid, dirigit per les monges Adoratrius. Allò li va comportar un trasllat a un reformatori d’Àvila, on va començar una vaga de fam. “Em vaig quedar amb menys de 35 quilos”, relata. Fins que la tutora de Madrid la va venir a buscar. L’any 1976 la Consuelo va fugir d’Adoratrices de Madrid i va ser traslladada al Bon Pastor de Barcelona.
La vida després
El pas pels reformatoris ha deixat seqüeles emocionals profundes en totes aquelles joves. “Ens van inocular l’estigma de la vergonya”, explica la Consuelo. I afirma: “La vida de després és una conseqüència d’haver estat allà: casar-te de pressa, ser mare ràpidament o caure en mans de maltractadors. Era com si portessis un rètol al front que digués: ‘Soc vulnerable, fes amb mi el que vulguis’”.
Investigadora i escriptora
En total, la Consuelo s’hi va estar prop de dos anys i quan se’n va acomiadar, l’any 1976, es va prometre a ella mateixa i a les seves companyes que donaria a conèixer públicament el que els havien fet. Ha investigat profundament i ha escrit cinc llibres sobre el tema: Las desterradas hijas de Eva, Ruega por nosotras, Las insurrectas del Patronato de Protección a la Mujer, La niña del rincón i Patronato de Protección a la Mujer, origen i pervivencia. Ha complert la seva promesa. “El silenci és l’assassí de la memòria”, afirma.
La cançó de la Consuelo
El programa acaba amb la cançó que ha triat la protagonista que l’inspira. La Consuelo García del Cid Guerra ha triat Al Alba, de Luis Eduardo Aute, un tema dedicat als últims afusellats del franquisme.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar i que està relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació.
Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o que estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet cada dilluns a les 21.30 h a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar els altres, escriu-nos a vides@beteve.cat.
