compartir
Després de gairebé 30 dies de travessa, la Global Sumud Flotilla encara l’últim tram per arribar a Gaza. Aquesta, però, és una de les moltes missions humanitàries que han posat rumb a la Franja per intentar trencar-ne el setge. Laura Arau, activista pels drets humans, va ser una de les integrants de la Flotilla per la Llibertat a bord del Mavi Marmara, el 2010. L’embarcació va patir un atac de l’Exercit israelià que va deixar 10 morts i desenes de ferits.
En una entrevista al programa bàsics, l’activista ha assegurat que no saben a què s’enfronta la Global Sumud Flotilla. “Israel està fent un genocidi televisat en directe, poden fer qualsevol cosa amb aquestes persones”, ha afegit.
Arribada imminent a la “zona d’alt risc”
En les properes hores la Global Sumud Flotilla arribarà a la que s’anomena zona d’alt risc. “A partir de les 200 milles nàutiques, les embarcacions poden ser abordades per l’Exèrcit d’Israel en qualsevol moment”, explica l’activista.
Arau està en contacte directe amb la Global Sumud Flotilla. “Jo tinc una companya a l’embarcació, soc el seu contacte directe a terra per si passa alguna cosa”, ha explicat l’activista. “També hi participo donant suport en la comunicació, perquè tinc l’experiència de flotilles anteriors”, afegeix.
L’activista ha donat alguns consells als integrants de la missió humanitària que va partir des de Barcelona. “El primer consell és que el que puguin viure sobre la flotilla, sigui bo o dolent, no té res a veure amb el que es viu a Gaza des de fa dècades“, explica Arau. El segon consell que ha transmès és la importància de crear comunitat. “Quan vas a una acció així saps que al davant pots tenir un dels exèrcits més cruels, t’has de preparar emocionalment amb aquells que tens al voltant“, afegeix. El tercer és recordar que “milers de persones” els segueixen “des de terra”.
Víctima d’un atac a la Flotilla del 2010
L’activista s’ha embarcat dues vegades en una missió humanitària cap a Gaza. El primer cop ho va fer amb la Flotilla per la Llibertat, a bord del Mavi Marmara. L’embarcació va patir un atac per part de l’Exèrcit israelià. Arau recorda sobretot la solidaritat d’aquell moment. “Jo em vaig dedicar a gravar i això em va donar molta distància amb la realitat que estàvem vivint”, remarca l’activista.
Arau explica que també recorda el racisme que es va viure. “Allà hi havia gent blanca i gent que no ho era. Als blancs ens asseien en cadires i ens tractaven amb deferència, però a la resta els tenien en unes condicions molt pitjors“, afirma.
