El llibre Ets una exagerada denuncia la mirada androcèntrica en la medicina, que des de sempre estudia i aborda les malalties tenint l’home com a referència i model universals. Tres testimonis de dones que han patit aquest biaix de gènere en la medicina expliquen al betevé directe la seva experiència, després d’haver hagut de batallar per aconseguir el diagnòstic de la seva malaltia.

És el cas, per exemple, de la Gemma Sala. Va anar a l’ambulatori amb diversos símptomes i li van diagnosticar un trastorn hipocondríac que no era cert. Ella explica que “vaig insistir molt durant dos o tres mesos, perquè sabia que em passava una cosa més que ansietat, però ningú no em derivava a un especialista“. Finalment, unes proves li van diagnosticar càncer de còlon i recte. La Gemma reconeix ara que “estar en mans dels metges em dona seguretat, ja que li han posat nom a la malaltia i està tot encaminat”.

Un càncer molt avançat

El cas de la Cristina Martínez es remunta a l’any 2022, quan després de moltes proves li van diagnosticar càncer amb metàstasi d’ovaris, peritoneu i fetge. Ella explica que “tenia el ventre inflat i sang en la femta des de feia temps, però el metge de família sempre deia que eren hemorroides o a causa de la menopausa“.

El dia que va insistir al doctor per fer una anàlisi de femta, la Cristina recorda que “el metge em va fer callar de cop i em va dir que parlava molt i que era massa nerviosa. Venia perquè m’ajudessin i no em van fer cas”. Poc després d’aquesta visita mèdica, la Cristina Martínez recorda que “vaig col·lapsar en una classe de ioga, no em podia ni moure. A urgències sí que em van fer una radiografia i poques setmanes després em van diagnosticar el càncer molt avançat amb metàstasi“.

“Em cremava per dins”

El tercer testimoni és el de l’Eva López Ballester. Un dia de l’any 2022 va patir un dolor molt fort a l’abdomen després de prendre un ibuprofèn i quan va arribar al CAP va sentir que no atenien els seus símptomes. Ella explica que “tenia un dolor molt fort a l’abdomen, em cremava per dins, però la metgessa de l’ambulatori no em va fer cas“. López explica que fins i tot li van arribar a dir que allò “podia ser un dolor menstrual”.

Finalment, es va dirigir a l’hospital i allà “em van fer una radiografia i una ressonància i llavors van trobar una perforació a l’estómac“. Ara, vist amb el temps, López es pregunta “què hagués passat si en lloc d’una dona de 50 anys perimenopàusica que té mal de panxa, hagués anat al metge un senyor de 50 anys amb aquest dolor i no es pot mantenir dret”.

“Molt avergonyida com a metgessa”

Aquesta pregunta és la que intenta analitzar el llibre Ets una exagerada. Una de les coautores, Blanca Coll-Vinent, reconeix al betevé directe que se sent “molt avergonyida com a metgessa dels testimonis que he escoltat, però també voldria sortir en defensa de la nostra professió, perquè a vegades no tenim prou temps per atendre els pacients”.

La metgessa reconeix que els professionals “no escoltem prou les dones perquè s’expliquen de manera diferent i els símptomes són diferents, i hem d’aprendre a escoltar-les perquè si no ens podem equivocar de diagnòstic”. En aquest sentit, reclama que no s’atribueixin els símptomes a l’ansietat i la depressió, que tenen més prevalença en dones, ja que “no poden ser sempre un calaix desastre, cal anar més enllà”.

Comparteix a: