Viure a la plaça de Masadas s’ha convertit en un maldecap pels veïns, que denuncien excés de soroll i activitats que no respecten el dret al descans. Les molèsties es concentren més a les tardes, quan els infants surten de les escoles que hi ha a l’entorn d’aquesta zona de la Sagrera. L’Ajuntament de Barcelona, conscient de la situació, ha iniciat un projecte de millora de la convivència a la plaça.

Envoltada de carrers sense trànsit i de les terrasses d’una desena d’establiments de restauració, la plaça de Masadas convida les famílies a estar-hi. A partir de les cinc de la tarda, infants de diverses edats juguen amb pilotes, passegen amb els patinets o pinten les parets, entre altres jocs. El problema, però, és el soroll i els desperfectes que això ocasiona i que molesta els veïns que hi viuen. A més, afegeixen que es troben cadires i taules a la porta de casa que els impedeix la sortida. Les terrasses estan sota els porxos, molt pròximes als immobles des d’on es poden sentir tot tipus de converses.

Pancartes als balcons: “Això no és un xiquiparc”

Farts d’una situació que dura des de fa anys i espantats perquè diversos locals tancats es puguin convertir en més bars, els veïns han passat a l’acció. Les cases de la plaça de Masadas s’han omplert de pancartes que denuncien que “això no és un xiquiparc” o “això no és un camp de futbol”. Els veïns asseguren que les pilotades a les portes de casa són constants i que al llarg dels anys han trencat en diverses ocasions els vidres de les finestres. També s’han trobat iogurts o capses de mistos a les bústies.

S’elabora un projecte de millora de la convivència

El districte de Sant Andreu assegura que els dies previsiblement amb més soroll són els divendres i dissabtes. El consistori està pendent d’avaluació dels sonòmetres instal·lats fa uns mesos a la plaça, que els permetrà tenir un diagnòstic més ajustat de la situació. Tot i això, el consistori avança que els nivells registrats no justifiquen ara per ara considerar-la una zona acústicament tensionada en horari nocturn.

Preventivament, però, el districte ha iniciat un projecte de millora de la convivència amb el servei de gestió de conflictes d’àmbit social a l’espai urbà (SGC). Els veïns, però, van més enllà i volen un pla d’usos per regular l’activitat que se’n fa a la plaça.

Els desperfectes de les façanes van a càrrec dels veïns

A més de la indignació dels veïns pel soroll i els problemes de convivència, la situació s’agreuja perquè el manteniment de les façanes i les columnes l’han de pagar els propietaris dels immobles. Els veïns diuen que ho troben injust perquè els obliga a reparar les parets més sovint pel mal ús que se’n fa que no pel desgast del pas del temps. Reparar una columna de la plaça té un cost d’uns 3.000 euros.