Dos de cada tres veïns expropiats dels blocs del Patronat de la Trinitat Vella, sense reallotjament

Els veïns que viuen als coneguts com blocs o pisos del Patronat, a la Trinitat Vella, han començat a rebre les notificacions de les expropiacions que marquen el destí de casa seva. Segons ha explicat a l’Infobarris l’AV de la Trinitat Vella, dos de cada tres veïns es queden sense reallotjament amb aquesta primera informació que han rebut de l’Ajuntament.

Dels nou blocs del Patronat, la primera fase d’expropiació i enderroc afecta els números 5 i 8, situats als carrers del Pare Pérez del Pulgar i al carrer del Torrent de la Perera. “En total, entre aquests dos blocs hi viuen unes 40 persones i, només 13 han rebut la notificació amb dret a reallotjament“, apunta Manoli Martínez, presidenta de l’AV Trinitat Vella. Els blocs del Patronat acullen, cadascun, entre 15 i 20 famílies. A més, són pisos construïts als anys 50 que estan en males condicions. S’hi acumulen, des de fa més de 25 anys, humitats, defectes estructurals i esquerdes.

Els veïns, desesperats

El 2011 es crea la llei d’Urbanisme que és la que marca les expropiacions. Per això, el requisit que ara utilitza l’Ajuntament per al reallotjament és fixar-se en l’empadronament dels veïns abans d’aquest any. La Consol, l’Abelaaziz i la Juana són tres dels veïns afectats per les expropiacions i tots tres s’han quedat fora del reallotjament. “Em donaran una quantitat insuficient d’expropiació per com està el pis i els metres quadrats que té i no em donarà ni l’entrada de cap altre pis, no hi ha dret“, exclama la Consol que és propietària d’un dels pisos, però va marxar a viure fora amb el seu marit i no s’ha tornat a empadronar al pis fins que ha tornat fa un parell d’anys, quan es va quedar vídua.

A la Juana li passa una cosa similar. Ha viscut tota la vida a la Trinitat Vella, però va marxar del pis i ara només apareix com a empadronada des del 2016, per tant, no té dret a reallotjament. I el cas de l’Abelaaziz és més complex. Ell i la seva dona viuen des del 2004 amb els seus fills als pisos del Patronat en règim de lloguer, però per problemes del propietari van haver de marxar i van llogar, de nou, un pis en un altre dels blocs del Patronat. “Només per canviar de porta no consta que estem empadronats des del 2011 i per això em diuen que estic fora de la llista, no ho entenc”, es lamenta.

Alguns veïns han recorregut contra el procés d’expropiació de l’Ajuntament i estan en espera de noves informacions perquè es neguen a quedar-se sense alternativa. El Francisco Valverde és l’advocat que porta els casos dels veïns i considera que no és lògic que l’Ajuntament aprovés una normativa el 2011 per expropiar els edificis, però no hagi actuat fins a 14 anys després. A més, argumenta que quan s’actua per expropiació s’ha de tenir en compte l’aprovació inicial de l’expropiació, però no del planejament. “Això és el que s’està aplicant per part de l’Ajuntament, si ho tires tants anys enrere la gent no té coneixements sobre urbanisme i es troba perduda”.

Les associacions veïnals fa anys que apressen l’Ajuntament per iniciar el trasllat dels afectats. Ara, més de 10 anys després que s’aprovés el pla de regeneració urbana de la zona nord del barri, demanen més informació i transparència. El Roberto Rodríguez, president AV Taula Trinitat Vella, exigeix que “s’instal·li un punt d’informació sobre les obres i els procediments perquè molts veïns estan totalment desinformats i nosaltres tampoc no tenim gaires més notícies de l’Ajuntament”.

L’Ajuntament busca altres fórmules

El consistori, per la seva banda, afirma que està treballant amb els serveis socials i que ja han redactat 20 informes de vulnerabilitat per reallotjar aquelles famílies que s’hagin quedat fora dels procediments de l’expropiació. També explica que s’ha arribat a un acord amb el Ministeri perquè l’Ajuntament pugui accedir a la bossa per a reallotjats que té el Govern espanyol i, a través d’un conveni, es dotarà d’una partida pressupostària extraordinària que repercutirà directament en el preu final dels pisos de compra.

Des del 2022 hi ha enllestit el primer bloc de 41 habitatges per reallotjar als veïns del Patronat. Abans però, cal, com a mínim, acabar la urbanització del carrer i, per tant, encara no hi pot viure ningú. A més, encara queden per acabar de construir uns 50 habitatges destinats al reallotjament i, un cop enderrocada la presó de dones de la Trinitat Vella s’haurà de fer un tercer edifici amb 35 habitatges.