L’aparició de les restes del Canal de la Infanta al seu pas per la Bordeta (Sants-Montjuïc) aquest novembre en el marc d’unes obres privades a Can Batlló, revifa la reivindicació veïnal de recuperar-lo com a element de memòria històrica contemporània. Diferents col·lectius lamenten que a Barcelona no hi ha cap tram del canal museïtzat, a diferència d’altres municipis on sí s’ha recuperat i restaurat algun tram de la infraestructura.
Unes restes documentades encara en estudi
Els arqueòlegs encara treballen sobre el terreny per estudiar i contextualitzar les restes del Canal de la Infanta que han sortit a la llum fa algunes setmanes a la Bordeta. Segons ha explicat a betevé el Servei d’Arqueologia municipal, les restes que s’han trobat són d’una conducció d’aigua vinculada al canal, és a dir, es tracta d’un ramal del canal principal que algunes fonts indiquen que travessava el recinte industrial de Can Batlló paral·lel al carrer de Parcerisa actual. També s’han documentat restes de paviments ceràmics superposats i alguna estructura del mur de la nau de Can Batlló que hi havia hagut en el mateix espai.
Un tram al descobert que es podria museïtzar
A la Marina de Port no cal excavar per veure una part de l’antic canal. A tocar del cementiri de Montjuïc hi ha a la vista uns 50 metres de la infraestructura. Les parets de pedra de la canalització són visibles, tot i estar farcides de terra i recobertes de vegetació.
Diversos veïns i col·lectius de la Marina fa temps que proposen que es doni valor a aquest petit tram de canal. Creuen que amb una petita intervenció hi hauria prou per recuperar-lo com a element de memòria: “Seria fàcil arribar a un acord amb el cementiri de Montjuïc i Parcs i Jardins per finançar l’operació que no seria gaire costosa”, diu l’exgerent del Port Vell, Adolf Romagosa, molt vinculat amb alguns dels projectes de memòria impulsats pel veïnat de la Marina.
De moment, el veïnat d’aquest barri, a través de l’associació La Marina Viva, ja ha aconseguit que la Ponència de Nomenclàtor i la Taula de Memòria de Sants-Montjuïc acceptessin la proposta d’anomenar plaça del Canal de la Infanta a un espai del barri que fins a aquesta primavera no tenia nom.
Un canal que va transformar la part baixa del Llobregat
Historiadors i veïns de la Marina i de la Bordeta fa anys que investiguen i cerquen testimonis, documents i fotografies per testimoniar els records de les persones que encara van veure el canal en ús. D’aquesta manera, volen donar a conèixer a les noves generacions la importància d’aquesta canalització d’aigua construïda a principis del s. XIX i comparable en importància amb el rec Comtal romà, ja que va permetre transformar per complet la fisonomia i l’economia dels municipis propers al Llobregat, en el seu tram final.
“Ens vam convertir en l’horta d’Europa. D’aquí marxaven els trens plens de verdures cap a Holanda”, descriu el Josep Maria Pérez, un dels impulsors del projecte comunitari de memòria de la Marina de Port: L’aigua, font de vida.
Una infraestructura per al regadiu de gran abast
El canal que va ser una iniciativa privada impulsada pels propietaris dels terrenys situats a la banda esquerra del riu Llobregat, es va construir entre el 1918 i el 1920. La infraestructura d’aproximadament 17 km des de Molins de Rei i fins al mar tenia diversos ramals que permetien transportar l’aigua des del canal principal fins als camps del voltant.
Segons els historiadors locals consultats per betevé, es calcula que aquestes canalitzacions secundàries van arribar a fer uns 25 km i van permetre transformar els conreus de secà de tot aquest entorn en hortes i en plantacions d’arbres fruiters. “Van passar de tenir una collita a l’any a tenir-ne dues o tres”, explica l’historiador Agus Giralt.
L’existència del Canal de la Infanta va afavorir la creació de moltes masies en tot aquest entorn i a partir de finals del s. XIX va contribuir també que s’establissin en tot aquest àmbit les primeres fàbriques que necessitaven de l’aigua del canal per generar electricitat i funcionar.
El canal va entrar en declivi a mitjans del segle passat, quan ja estava gairebé en desús i s’hi van desviar les aigües contaminades de la riera de Rubí amb l’objectiu de preservar la qualitat de l’aigua del riu Llobregat. Va ser a partir de llavors quan el Canal de la Infanta es va anar cobrint i urbanitzant i va caure pràcticament en l’oblit.
