Els carrers costeruts són una constant al barri del Putxet i el nom del carrer de la Costa no és casualitat, perquè el seu pendent no deixa indiferent a ningú. Per acabar-ho de rematar, si es ve de l’avinguda de la República Argentina, on hi ha la majoria de serveis del barri, abans s’han de pujar una cinquantena d’esgraons pel passatge de la Costa del Putxet.
Els veïns fa dues dècades que hi reivindiquen unes escales mecàniques però de moment el consistori no els ha fet cas. L’associació de veïns del barri les va tornar a reclamar a l’audiència pública del mes de setembre i, en aquest cas, la regidora de Sarrià – Sant Gervasi, Maria Eugènia Gay, es va comprometre a estudiar-ho.
Un barri amb molta gent gran
La Núria ha complert 100 anys fa poc i puja lentament per les escales del passatge de la Costa del Putxet. Ella és una de les veïnes que fa molts anys que reclamen les escales mecàniques: “Són 50 graonets que déu-n’hi-do, hi ha gent que no vol pujar les escales perquè no pot”, explica. “Diuen que són petites i que no cal, i em sembla que sí que cal perquè en altres llocs s’han fet molt més curtes i aquí, no. És un barri una mica abandonat, la veritat”, lamenta.
Molts pendents i molta gent gran
Anar a República Argentina és visita obligatòria
El cert és que en tot el carrer de la Costa no hi ha cap botiga i els veïns s’han de desplaçar fins a República Argentina tant sí com no. “La gent gran sortiria més de casa si tinguessin aquesta facilitat”, opina en Iuri Gispert, un veí jove del carrer. “Per poder anar a comprar al supermercat, agafar el bus, el metro, el que sigui, hem de passar per aquestes escales”, afegeix. En Joan Àngel Salom, de 84 anys, assegura que al carrer de la Costa gairebé tots tenen 80 anys: “De moment, tal com estic, jo surto igualment, però naturalment hi ha coses que dius: ‘Escolta, mira, ja ho farem demà'”.
Una llarga reivindicació
“Demanem aquestes escales des de fa més 20 anys, però no ens han fet cas“, explica en Francesc Ribera, president de l’Associació de Veïns del Putxet, que les ha reclamat en plenaris, audiències i també per escrit. Les van començar a reivindicar junt amb les escales del carrer de Claudi Sabadell i les del carrer de Roma, instal·lades fa molt temps. També van intentar aconseguir-les sense èxit en dos pressupostos participatius i, ara, hi han tornat a insistir perquè creuen que són molt necessàries. “No passa cap transport públic i has de venir a peu o en taxi. Per a la gent gran o la gent que va amb el carretó d’anar a comprar, pujar aquí és fer gimnàstica“, lamenta Ribera. “Diuen que és molt sa pujar escales, però potser no tantes, eh?” sentencia la Núria, amb 100 anys a les espatlles.
Un bri d’esperança
Tot i els 20 anys d’espera, sembla que ara hi ha lloc per a l’esperança. Ribera explica que el govern municipal s’ha interessat pel tema i ha vingut a veure el problema in situ. L’Ajuntament ha explicat a betevé que actualment no hi ha pressupost per fer aquestes escales, però el districte està estudiant el cost que tindrien per veure si es pot tirar endavant en un futur proper.